Benvingudes la joia i la tristesa: poemes del romanticisme anglès. Barcelona : Alpha, 2011

Aquesta antologia aplega versos dels poetes romàntics anglesos més importants. Estan presents els poetes Wordsworth, Coleridge, Lord Byron, Shelley i Keats, en la seva llengua original i en les excel·lents versions de Marià Manent. L’acurada traducció de Manent, gràcies en part a la seva condició de poeta, ens permet gaudir d’uns versos meravellosos.

L’antologia comença amb els dos poetes precursors del moviment romàntic anglès: William Wordsworth (1770-1850) i Samuel T. Coleridge (1772-1834). Els dos poetes van tenir una gran amistat i publicaren conjuntament el poemari Baladas líricas (1798). En el pròleg del llibre, Wordsworth va exposar les bases i les seves teories poètiques segons les quals, s’havien de deixar de banda les formes artificioses i apropar-se a un llenguatge més col·loquial propi de la gent del carrer. Aquesta obra assenyalaria l’inici de la literatura romàntica a Anglaterra. Per la seva banda, Coleridge va combinar el pensament i la creativitat poètica i va escriure, entre d’altres, el Poema del vell mariner, que es troba recollit íntegrament en aquest recull.

El llibre segueix amb la poesia de George Gordon Byron, més conegut com  Lord Byron (1788-1824), qui encarnà a la perfecció el tipus del poeta inconformista i rebel propi del Romanticisme, amb una obra alhora sarcàstica com malenconiosa. La seva gran obra és Don Joan, un poema de disset cants.

 

Percy Bysshe Shelley(1792-1822) va ser un dels poetes lírics més importants del Romanticisme. Shelley va escriure poemes de caire metafísic i filosòfic, entre la seva obra destaquem Prometeo liberado (1820) o Adonais (1821).

 

Finalment, ens trobem amb versos de John Keats (1795-1821). La seva poesia es caracteritza per una delicada sensibilitat, un llenguatge imaginatiu i un lirisme singular, elements presents a les seves obres Lamia, Isabella, la víspera de santa Inés y otros poemas(1820) o Hiperión (1820).

 

Aquí teniu el primer fragment del poema «A la tardor» de John Keats:

Estació de boires i d’abundor emmelada,
gran amiga del sol que el camp madura,
tu que mires amb ell de donar pes i joia
de fruits al cep, sota el teulat de palla,
i els arbres plens de molsa amb les pomes inclines,
i dónes fins al cor maduresa a la fruita,
i la carbassa infles, i omples les avellanes
d’un gra dolç, i fas néixer les poncelles
tardanes, més i més, i així l’abella en tingui
fins que es pensi que els dies calents no han d’acabar-se
perquè li ha omplert l’estiu les llefiscoses cel·les.