Amb #bafarades he descobert que dues de les meves passions –els còmics i la filosofia- podien caminar juntes.
La filosofia l’he entès sempre com aquella cosa rigurosa, una anàlisi crítica que segueix normes i procediments concrets per tal de construir els raonaments i estructures de pensament més complexes i valuoses de la humanitat, des de fa segles. Però la filosofia també és un descobriment poètic, la trobada inesperada d’alguna cosa que abans no s’hi veia –una sorpresa benvinguda o potser desconcertant- o l’expressió d’un estil i d’una manera de ser.
Aquesta segona basant, artística i expressiva, la lliga radicalment amb els còmics, que sempre he viscut com aquella cosa singular, actes narratius únics producte d’una passió o de la necessitat d’enunciar una forma de viure. Als còmics s’hi expressa molt més que un guió, una trama o un traç: s’expressa un esdeveniment d’origen indeterminat capaç d’arrossegar als lectors a universos sorprenents i desconeguts.
En la confluència de crítica i de creativitat, #bafarades és un espai mixt on connecto els còmics que m’han apassionat amb les filosofies que m’han ensenyat a comprendre el món. El resultat final són els textos i els vídeos d’hermenèutica comiquera publicats a l’Instagram de la Biblioteca Gabriel García Márquez i que arriben ara al Bibarnabloc en un format revisat.
IN de Will McPhail, amb Immanuel Kant i l’autisme
Es pot fer una història d’humor que tracti l’autisme des de l’estranyesa i innocència amb la qual els mateixos afectats per aquesta condició miren el món? In de Will McPhail és potser la proposta narrativa més tendra, subtil i encertada sobre la qüestió.
La condició d’espectre autista és un tipus de trastorn caracteritzat per una sèrie de dificultats en les relacions socials, en particular la dificultat per percebre el món interior dels altres a partir de la interacció “normal”, que resulta estranya i de vegades molesta. Sense explicitar-ho, alguna cosa semblant li passa al protagonista, Nick. Fer un salut de cortesia o interessar-se pel dia a dia d’algú és per ell una cosa extravagant, el sentit del qual se li escapa completament. Sent la interacció social com un joc de màscares absurd sense cap finalitat concreta.
Narrat amb tendresa, gran mestria visual i moltes dosis d’humor, In és un recorregut sense estigmes pel desenvolupament de Nick cap a la comprensió de la vida interior de les persones amb les quals es relaciona, com el seu nebot, la seva germana, sa mare que pateix una malaltia greu o una noia amb qui comença una relació sexoafectiva.
Molt divertidament, la història recorda el filòsof Immanuel Kant, teòric del projecte il·lustrat, els escrits polítics del qual trobem recopilatoris a En defensa de la Ilustración. La seva anàlisi de l’ordre social, el seu pensament sistemàtic i la seva vida ordenada fan pensar que vivia el món com el Nick, marcat per una posició d’estranyesa davant la naturalitat amb la qual els altres es relacionaven.
Kant va pensar molt el perquè de la norma social com un problema de filosofia. Per ell, la llei funcionava com una garantia de recerca de felicitat individual perquè ordenava la societat en fer predictibles les interaccions humanes, que ja no estaven fonamentades en l’accés al món l’interior dels altres. Llegint In podem imaginar a Kant en una de les seves famoses passejades per Konigsberg, estranyat i interessat alhora pel mecanisme que permetia la convivència humana, i proposant amb l’imperatiu categòric una millora social “a l’autista” que assegures un estat de pau perpètua.
In fa gaudir amb un estil narratiu únic que dona lleugeresa i màgia a un tret que presenta sovint tantes dificultats pels afectats, i que estranya tant a les persones amb qui conviuen.
10 Comments
Això d´ “Episodi 1” em fa pensar en altres capítols des de Plató a Descartes i més enllà, tot amanit amb aportacions del còmic…Quina passada de col·lecció m´estic imaginant. Gràcies per aquesta primera descoberta que realment m´ha encuriosit.
Doncs efectivament aquesta és la intenció!!! Amb aquest primer episodi obrim un espai d’allò que jo anomeno “hermeneutica comiquera”… o sigui llegir còmics i filosofia alhora 😁 D’aquí a poc arribarà l’episodi 2 amb un nou còmic i un nou filòsof. Encantat d’haver despertat la teva curiositat!
Força interessant, aquesta combinació de filosofia i còmics. M’ha cridat l’atenció.
Gràcies!!! 😊😊😊
Els còmics poden ser molt més que entreteniment: són espais per pensar. Entre les seves imatges i silencis hi trobem preguntes sobre la raó, la veritat o la llibertat. En un temps de soroll i simplificacions, el còmic pot ser una manera de tornar a mirar el món amb esperit crític i potser, també, amb una mica de llum.
🥰 Amb aquest esperit vaig començar l’espai #bafarades.
A més de ser entretinguts, els còmics m’han portat a espais de reflexió i critica que no hauria descobert sinó.
Partint de la idea que la filosofia comença amb una interrogació, els còmics m’han ensenyat a fer-me preguntes i també maneres de veure el món. A #bafarades ho vull compartir! 😊
Vaja no tènia ni idea sobre que tractava el còmic però definitivament me l’haig de llegir.
Bé, aquesta és la meva perspectiva filosòfica hahaha. Al còmic no es diu explícitament en cap moment que el personatge del Nick sigui autista, ni que allò es pugui connectar amb el Kant. Justament l’exercici que faig a Bafarades és aquesta “hermenèutica” de veure que el fa funcionar sota el subsol o que “bafarada filosòfica” es desprèn de la seva lectura.
Molt aviat Ràdio Maconda publicarà un pòdcast de Bafarades sobre IN i allà parlo de tot això amb una mica més de temps.
I d’aquí a prop sortirà el següent Bafarades al Bibarnabloc!
Bua, m’encanta aquesta combinació, que ganes de llegir aquest còmic i veure on em porta.
Gràcies!
A veure si t’emporta al mateix lloc que a mi… i sinó passa després per qui i ens ho expliques!