Aquest llibre, que fa molt poc que ha arribat a les biblioteques de Barcelona, és una interessant forma de conèixer l’evolució de la societat espanyola durant els darrers set-cents anys a través d’un dels nuclis més importants de qualsevol sistema social, polític i cultural: la família.
Familias: historia de la sociedad española recull el treball de diversos historiadors, antropòlegs, sociòlegs, politòlegs i d’altres experts sota la direcció de Francisco Chacón y Joan Bestard, catedràtics de la Universidad de Murcia i la Universitat de Barcelona respectivament.
L’obra abasta des de les formes d’organització de la societat a l’al-Andalus fins a les noves formes d’unió reconegudes jurídicament en el darrer segle, com les parelles de fet o els matrimonis entre persones del mateix sexe, passant per temes com la llei del divorci del 1932, les polítiques de gènere del franquisme o els canvis en la cultura de l’adopció.
Alguns dels analistes veuen la família com a una institució en crisi i en perill mentre que d’altres assenyalen que els fenòmens com el divorci, les famílies monoparentals, la disminució dels recursos demogràfics són una prova més de la capacitat d’adaptació de la institució familiar.
Com diuen Francisco Chacón y Joan Bestard a l’epíleg: “Los antropólogos que han tratado de definir las relaciones de parentesco han insistido en el aspecto relacional de los sujetos humanos. La persona no es inicialmente “individual” –en el sentido de un ser autónomo independiente de los otros-, es fundamentalmente “dividual”- en el sentido de que son las relaciones lo que constituyen las personas. En los contextos de parentesco uno está íntimamente implicado en la vida del otro”.
1 Comment
És molt interessant el concepte del llibre. Res no és tant il·lustratiu per a la divulgació històrica que la microhistòria, tot i que segueix tenint grans problemes.
Problemes de derivar en una sort d’anecdotaris massa restrictius. Es fa molt difícil generalitzar i, aquest concepte, suposa el no tenir una visió de conjunt del moment històric com fa la història total.
Així i tot, ho llegiré, perquè com a “El formatge i els cucs” de Carlo Ginzburg, ajuda a ficar-te a les sabates d’una persona qualsevol en un moment historic determinat.
Gràcies!