La Constitución Española, la gran desconeguda…

Constitución Española

Constitución EspañolaEspanya. Constitución Española. Madrid: Tecnos, 2011

En un dia tan especial com avui es fa menester recomanar aquesta obra clàssica de la literatura en castellà. Obra molt coneguda però que pocs han llegit en profunditat. El seu títol no és del tot original, ja que el van copiar de la Constitución Española de 1812, de 1837, 1845, 1869, 1876 i 1931, però el seu contingut és totalment nou. Molts podíem pensar que és una obra anònima o quasi bé inspirada per Déu, però no, els seus autors van ser persones, més concretament: Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez-Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Tots grans escriptors en el seu moment. Junts van crear una obra coral de dimensions èpiques, amb conseqüències socials que arriben fins i tot als nostres dies.

Al 1978, any de la seva publicació, l’aparició d’aquest llibre va ser tot un fenomen sense precedents, number one al top ten de vendes. Tothom volia tenir un exemplar a casa. En aquell moment les idees que proposava eren totalment originals, ja al seu pròleg un rei parlava de llibertat, justícia, seguretat i democràcia, paraules perilloses fins a aquell moment.

Tres exemples del nivell literari d’aquesta impressionant obra:

Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las leyes conforme a un orden económico y social justo.

Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.

Colaborar en el fortalecimiento de unas relaciones pacíficas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra.

Constitución EspañolaLa Constitución Española del 1978 va sorprendre tothom pel seu estil trencador, frases curtes, paràgrafs aparentment inconnexes però que es complementen, paraules inintel·ligible que en el seu context es fan simples, missatges críptics encara per descobrir. La obra té un Tot que no et deixa indiferent, al contrari aconsegueix transmetre’t una profunda tranquil·litat d’ànima. Després de la seva lectura pots començar un nou camí espiritual i trobar-te a tu mateix a la presó. Ningú havia escrit un text semblant a Espanya.

Aquesta obra forma part del nostre imaginari col·lectiu, tots tenim al cap frases com: Los españoles son mayores de edad a los dieciocho años o La enseñanza básica es obligatoria y gratuita. Amb el pas dels anys ha resultat ser una obra digna d’estudi. Els professionals no deixen de veure noves lectures, i interpretacions. Una de les frases amb més controvèrsia és: La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado. Avui en dia aquesta idea encara és incomprensible per la gran majoria de les persones.

Constitución española de 1978
Constitución española de 1978, según el humorista Forges

Els seus seguidors i detractors s’enfronten en discussions bizantines sobre la seva puresa indissoluble. Encara així s’han aprovat dues revisions del seu text una l’any 1992 i l’altra al 2011, aquesta més recent afecta a l’Article 135 i es preocupa pels bancs, els deutes i la comunitat europea, sectors discriminats en versions anteriors. Una de les coses positives d’aquesta publicació és que La Constitución Española és de lliure accés, els seus creadors no cobren drets d’autor, hem d’aprofitar que no hi han gaires obres gratuïtes d’aquest nivell. La podeu consultar a la web del BOE o descarregar-la en pdf de la web de la Moncloa(per cert que val la pena veure l’escut de la portada d’aquesta versió).

L’Article 2 i el 47, tot i estar escrits en la seva versió original de 1978, són d’una actualitat sorprenent (serendipity?):

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

La Constitución Española de 1978 és una obra d’una profunditat tan poc habitual, que en tot moment obre el debat a la seva classificació, hi ha fragments d’una poesia meravellosa, d’altres d’una mística que ni San Juan de la Cruz, moments on parla de disseny i colors, de guerra i geografia, i de moltíssimes coses més. És un monument intel·lectual enorme de gran complexitat. A les nostres biblioteques es podria plantejar el debat de no limitar l’obra a la simple classificació de “Dret constitucional” i donar-li l’amplitud que realment mereix, potser hauríem de catalogar-la com a “Obra de ficció” en el seu sentit més ampli, donada la seva evident distància amb la realitat. Ara el gran problema seria el gènere, hi ha qui diu de por, qui diu comèdia, ciència ficció, fantasia i fins i tot hi ha qui ha arribat a assegurar que és una obra eròtica…

16 Comments

  1. Impressionada m’has deixat Ignatius… Si cada vegada que he hagut de memoritzar la constitució per les opos l’hagués vist amb els teus ulls, probablement m’ho hauria passat millor. Un post genial….
    Per cert, si us agrada aquest clàssic, no us podeu perdre la versió més nostrada: L’Estatut de Catalunya, versió 2006, amb articles tant espectaculars com:
    Article 45. Àmbit socioeconòmic
    1.- Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.

  2. Ahí va eso, Ignatius:
    “y cuentan que un verano voló
    y se dejó el corazón debajo de la cama,
    que le dijo que no volvería,
    que no la esperara”

  3. Ja, ja, me parto con este post. No se si l’has fet seriosament perquè noto un cert “regustillo” irònic en tot ell. Jo l’he llegit, com sino hauria aprovat una opos, i varies vegades. Em fa una mica de peneta la Constitució, tothom la fa servir en el seu propi benefici i la interpreta segons els seus interesos i mira que és clarita clarita. Malauradament s’ha quedat una mica obsoleta.
    Felicitats Ignatius un post molt adient.

  4. A l’enciclopèdia catalana, a l’entrada ‘ciències ocultes’, diu: “Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura (objecte, per tant, de la ciència natural) però científicament no comprovables”. Si en comptes de ‘natura’ hi posem ‘societat’, penso que també podríem encabir la Constitución com a ‘ciència oculta’. O què? 😉
    Bravo, Ignatius! Corro a exposar la Constitución entre les recomanacions del bibarnabloc de la biblioteca!!!

  5. Un post molt original i trencador! Vaig tenir la sort de tenir de professor de Dret Polític al inoblidable i molt estimat per mi Jordi Solé Tura i recordo que va estar una meravella escoltar els seus comentaris sobre com va tenir que lluitar i discutir amb els altres “pares de la criatura”per afegir i defensar els drets socials i les llibertats en el 78 i que en aquests moments tenim tan penjats d’un fil. Una abraçada Ignatius i un altre per aquest home imprescindible que ja no tenim desgraciadament entre nosaltres!

  6. Que post més bo, com te l’has currat, amic Ignatius. Ara bé, jo diria que la Constitució, l’Estatut i altres normes són com miralls: sembla que hi hagi alguna cosa però no és així.
    Jo en aquests temps vull recordar la ciència ficció de l’article 35.1: Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.
    Si algú troba l’article de l’erotisme que m’ ho digui

    • L’article que cites és bastant eròtic, parla fins i tot de “sexo”, tot és trobar-li el plaer a la lectura… 😉

  7. Una recomanació imprescindible. Com comenta Chelsea girl i K. L. Guin Proposo fer d’altres recomanacions imprescindibles amb regust irònic o ‘ocult’: la Bíblia, l’Estatut…

  8. Bravo! Clar i original i interessant, no es pot demanar més. Per cert Xahrazad, La Biblia hauria de ser lectura obligada com el Quijote o Les Mil i una Nits, és al canon de tots els grans escriptors!

  9. Ja que parleu de lectures que haurien de ser obligatòries, jo us proposo ‘Cemenerio de pianos’ del portuguès José Luís Peixoto.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.