Spanbauer, Tom. El hombre que se enamoró de la luna. Barcelona : El Aleph, 2007.

El hombre que se enamoró de la luna, llibre de culte des de la seva publicació el 1991, sembla el delirant i improbable resultat del creuament de John Ford i Pedro Almodóvar: un western melodramàtic ple de personatges inoblidables, extrems, durs, tendres; un món de sexualitats desenfrenades, ironia, mala llet i reivindicació de la diferència i de l’autenticitat per sobre de tot.

Aquesta és “una història de gent boja explicada per un boig”: un noi mestís, Duivichi-un-Dua, a qui tothom anomena Cobertizo. Quan era adolescent, Cobertizo va ser violat per un home blanc, el mateix que va matar la seva mare davant els seus ulls. Cobertizo es converteix en un home a mig fer i a mig camí de tot: mig blanc, mig indi i bisexual, acabarà sent adoptat a la ciutat d’Excellent (Idaho) per la peculiar Ida Richeleu, que regenta l’hotel Indain Head, en realitat un prostíbul blanc de les ires de la benpensant població blanca i mormona.

L’Ida Richileu és sens dubte un dels personatges del llibre que més empremta deixa. Alhora madame, historiadora i alcaldessa de la ciutat, capaç de protegir els més febles però també d’explotar-los sexualment, aquesta dóna jueva de fort caràcter no dubtarà a enfrontar-se amb totes les seves armes a la creuada mormona que vol acabar amb l’ambient de vici i llibertinatge de l’hotel.

Cobertizo trobarà l’amor en un dels seus “clients”, un cowboy d’ulls verds anomenat Dellwood Barker i propens a filosofar i a parlar amb la lluna, un home que l’inculca la passió per les paraules i per la narració d’històries. La relació amb tan estrany personatge, de qui fantasieja que pot ser el seu pare, i la fraternitat amb una de les prostitutes de l’hotel, Alma Hatch, ajudaran Cobertizo a protegir-se contra el Diable, que agafa la forma de l’home blanc que anys enrere el va violar i va matar la seva mare.

Història violenta i tràgica, però amb punts de comèdia i del realisme màgic propi de la cultura oral i de les llegendes dels indis americans, el llibre és un cant al tràgic destí dels pobles nadius de Nord-Amèrica, desposseïts de gairebé tot i que són capaços de refugiar-se en les històries i els mites com a antídot contra la injustícia. En un moment donat, Cobertizo veu el seu poble reduït a “aquest camí polsegós on no queda res més a fer que seguir caminant“. Això sí, en aquest camí dolorós Cobertizo acaba coneixent-se una mica més a ell mateix i descobrint el sentit de l’amor, la lleialtat i la pèrdua.

Sense caure en el didactisme o el paternalisme, Tom Spanbauer ens encara amb els prejudicis i la intolerància, i ens fa reflexionar sobre els conceptes de raça, gènere, identitat i sexualitat, distorsionant un gènere com el western, que en general ha reforçat la visió més tradicional d’aquests conceptes sense qüestionar-la.

En el següent vídeo l’autor parla del seu peculiar estil literari, conegut com a escriptura perillosa (dangerous writing):