Atxaga, Bernardo. Memòries d’una vaca. Barcelona: Cruïlla, 2005

Atxaga, Bernardo. Memorias de una vaca. Madrid: SM, 2001

Qui ha pensat que, darrera d’un títol tan cridaner s’amaga una història diferent, ha encertat. Jose Irazu Garmendia, més conegut com Bernardo Atxaga li passa la paraula a Mo, una vaca negra extremadament intel·ligent que, per evitar caure en l’oblit, decideix explicar les seves memòries a la seva millor amiga, Pauline Bernadette, una monja francesa. Voleu saber com es van conèixer?, i per què es van fer amigues? Les respostes les descobrireu dins el llibre que esteu a punt de triar.

Per a Mo la vida d’una vaca és molt avorrida. D’haver pogut triar, ella hagués desitjat ser un gat o un cavall. Però ella és rebel i vol demostrar-li a una de les seves amigues de ramat, la Vache qui Rit, que la dita que diu que no existeix cosa més estúpida que una vaca estúpida, és una gran mentida.

La Mo, va néixer al País Basc al 1940. La guerra civil espanyola la va enxampar de ple. Anys després, ja molt anciana, i per consell de “El pesat”,la seva veu de la consciència, decideix explicar les seves vivències: la seva relació amb les altres vaques, amb les persones i les coses tan rares que passaven al mas guipuscoà on vivia aleshores i que tenien a veure amb la resistència de la gent del poble a les tropes invasores.

Bernardo Atxaga, utilitza un animal en el qual ningú es fixa, per relatar-nos com van viure la guerra i la postguerra en un poblet del País Basc i, per extensió, en altres zones del país. Ens explica la tragèdia de la guerra sense optar per cap bàndol.

Són unes memòries humorístiques i molt divertides amb una trama que té uns tints d’intriga que inciten a la lectura. Amb un vocabulari molt ric i una gran qualitat literària, resulta una obra molt entretinguda, original i fàcil de llegir.

Temps de lectura: unes 3 horetes

BONA LECTURA !!!