Falgueras, Meritxell. Presumeix de vins en 7 dies. Barcelona: Columna Edicions 2010

La Meritxell Falgueras ens vol apropar als coneixements bàsics, a les claus i als trucs per poder entendre i apreciar millor els vins. Amb un estil informatiu, fàcil i divertit ens ensenya a escollir el més adequat per a l’ocasió i a saber transmetre tota aquesta informació. Perquè el vi és molt divers i hi ha un vi per a cada ocasió. Podrem fer un exercici personal per assaborir-ho millor i conèixer els més adequats al nostre gust, al dels nostres amics i de tots aquells que ens envolten. Perquè el vi és alegria, amistat, cultura i una industria molt potent a casa nostra i arreu del món que mou milers de milions i fixa població i treball en entorns en ocasions difícils de dinamitzar.

L’obra amb només 122 pàgines té un pròleg de Joan Manuel Serrat, una petita introducció amb definicions, pràctiques amb vins, cinc apartats que tracten la degustació, la viticultura, la seva elaboració, el servei del vi i  la  seva història. Per finalitzar amb un petit diccionari de fragàncies i un breu test que ens vol fer reflexionar sobre el llibre en 20 preguntes (amb resposta inclosa!). Per acabar hi ha una relació d’agraïments. Es tracta d’una veritable obra pràctica, directa i de butxaca. Per no perdre el temps en llargues definicions i en termes incomprensibles. A continuació un vídeo de la Meritxell Falgueras al programa de l’Andreu Buenfuente:

I a continuació la 2a part de les recomanacions de la Meritxell Falgueras en el programa del Buenafuente.

La Meritxell Falgueras fa un recorregut des de la vinya fins a l’ampolla, tocant la química del vi, els maridatges, la seva òptima conservació i la difusió. Per exemple en el moment de fer un tast ens explica i recomana si aquest ha de ser horitzontal o vertical, amb un tipus determinat de copa, servint únicament un terç de la copa, amb una superfície blanca com a fons per poder veure el color del vi i amb paper i bolígraf per recollir les nostres primeres impressions. No sembla gens difícil de fer! Però fer-se un expert és una altra història. Si hem de definir el color del vi, hi ha un recull concret de colors que segons es tracti d’un vi blanc, rosat o negre evita cometre errors o equivocacions al respecte.

Es tracta d’una qüestió també de pràctica. Les aromes del vi poden ser primàries o varietals, secundàries o de fermentació i terciàries o de maduració. Com que únicament podem percebre les aromes en fase volàtil haurem de giravoltar el contingut de la copa per que el vi entri en contacte amb l’aire. El vi el primer que et dóna és l’últim que ha rebut, i l’últim són les aromes terciàries o de maduració. I les primeres notes que mostraran els vins madurats són les de fusta (roure, vainilla, regalèssia, coco, fumat, mel, eucaliptus, pi…). doncs ja podem ficar-nos amb més naturalitat al món de reconèixer les aromes del vi.

Un altre terreny inexplorat i difícil pels no entesos a la matèria és la classificació dels vins espanyols que realitza i homogeneïtza la U.E. En aquest punt els vins tenen 2 categories: els vins de qualitat produïts en regions determinades (VCPRD) i els vins de taula (VDM). Els vins de qualitat produïts en regions determinades es divideixen en: vins “de pago” (Vins de terrer a Catalunya): la major qualitat per a un vi, els vins amb denominació d’origen qualificada: només hi ha dues a tota Espanya i són: la Rioja i el Priorat. Són denominacions de luxe per a vins que han assolit quotes elevades de qualitat en un dilatat període de temps. Vins amb D.O. (Denominació d’origen) amb prestigi i que provenen d’una àrea de producció delimitada i d’un Consell Regulador que vetlla per la qualitat, aprova el raïm permès, la densitat per hectàrea i, els vins de qualitat amb indicació geogràfica. Vins elaborats en una regió determinada sense la reglamentació estricta de la D.O., però amb paràmetres de qualitat mínimes. I és mol útil per aquells vins que són fora d’una zona marcada per la DO, però que són al costat mateix. I per últim els vins de la terra. Es tracta d’un primer pas per arribar a la qualitat de la D.O., amb legislació menys estricta i possibilitat de poder fer més experiments.

A Espanya hi ha 15 D.O. com Navarra, la Rioja, Aragó, Catalunya, Galícia, Castella i Lleó… i dintre de Catalunya hi podem trobar 12 D.O. Al nostre país tenim la major quantitat de D.O. de tot l’Estat i són les següents:Alella, Empordà, Cava, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat (l’única DO qualificada de Catalunya. Només hi ha un altre a tot l’Estat: la D.O qualificada de la Rioja), Tarragona i Terra Alta. Tot un plaer pels sentits i personalment per mi les D.O. de Cava i el Priorat (i que ningú es molesti, si us plau!) ocupen un lloc preferent!  I a continuació podeu veure un vídeo molt breu al qual la Merixell Falgueras ens explica el seu llibre i diu que sobretot és molt pràctic i dirigit a aprendre el més bàsic per conèixer millor el món del vi i com perdre-hi la por:

Com deia Plini el Vell: In vino veritas (al vi hi ha la veritat)

I ja per acomiadar-me ho faig amb aquest poema de José Hernéndez (La vuelta de Martín Fierro) que trobareu al pròleg del llibre:

Déjenme tomar un trago
Estas son otras cuarenta:
mi garganta está sedienta,
y de esto no me abochorno,
pues el viejo como el horno,
por la boca se calienta.