La novel·la El extranjero / L’estrany està dividida en dues parts. La primera comença amb l’enterrament de la seva mare i ens endinsa després a la vida quotidiana del protagonista: el seu pis, el seu treball, la seva jove amant Marie, els veïns com el vell Salamano, el seu carrer, el seu nou amic Raymond amb maneres una mica sospitoses, etc; fins arribar al fatal crim comés a una platja. La segona és el seu empresonament, el judici, els interrogatoris, la seva estància a la cel·la, la cruel sentència o la condemna a mort i la fatal execució al patíbul. 

Albert Camus va pertànyer al moviment intel·lectual i filosòfic de l’existencialisme, nascut a França i iniciat per Jean Paul Sartre. 

L’estrany narra la història d’un individu sense sentiments. Un individu completament apàtic i sense personalitat. En altres paraules, al personatge principal d’aquesta molt breu novel·la -de nom, Meursault- li sembla tot absolutament indiferent: no experimenta cap tristesa, ni cap alegria, ni cap dolor, ni cap plaer, ni cap patiment…

La novel·la és narrada en primera persona, és a dir, el narrador és el mateix personatge protagonista d’aquesta intensa i dura història. També és una obra descriptiva en alguns dels seus ambients humils i, de vegades, una mica sòrdids: els apartaments de Meursault i del seu amic Raymond, o la cel·la a la presò, per posar dos exemples.

L’obra comença amb el funeral i l’enterrament de la seva mare que la tenia a una residència de gent gran: des d’un principi, aquest fill no mostra cap senyal de dol davant del cadàver, ni d’angoixa, ni plora tampoc. Indiferència total !!!!! Després, té una relació una mica especial i estranya amb la seva noia Marie; ella li demana matrimoni, però a ell li sembla igualment el mateix el fet de casar-se o no. No mostra cap il·lusió ni cap emoció intensa quan la seva núvia li demana la proposició de matrimoni. Meursault mostra aquesta estranya i apàtica actitud amb els seus companys de feina, amb els veïns de la seva escala, amb el nou amic Raymond de vida sospitosa o de relacions amb prostitutes, delinqüents i gent de poc fiar… El personatge mostra sempre aquest actitud indiferent a la vida, amb el món que li rodeja.

Meursault és un home massa alienat en el seu pensament i en el seu caràcter, ni és capaç de mostrar cap empatia amb ningú. És com un ninot. Per això, resulta massa antipàtic per a molta gent que el tracta. Massa fred per a les relacions amistoses i socials.

Quan és detingut per l’assassinat que ha comés a la platja -la víctima era un àrab-, tancat a presó i en el moment del judici li segueix semblant tot igual o del mateix color; no pateix cap dolor ni cap remordiment pel repugnant crim que ha comés. Fins i tot, als cruels i violents interrogants a que el sotmeten en la comissaria, mostra de nou i com sempre la mateixa actitud indolent, apàtica i impersonal. I quan fatalment és sentenciat pel jurat i condemnat a mort, després del fracàs amb el seu advocat defensor per a provar la seva suposada innocència, Meursault ho accepta tot amb un absolut conformisme i passivitat, amb una resignació molt inquietant i desconcertant. 

Aquest home sembla com una mena de psicòpata, però és un home impotent i sense esperances! Un desgraciat! Albert Camus ens vól mostrar a un home sense valors, com una mena de producte o resultat de la societat absurda i injusta en la que viu. Una societat contradictòria. Aquest és un tret molt característic de l’existencialisme. I lo més curiós de tot és que el personatge d’aquesta breu novel·la és un home que sembla sempre molt tranquil i feliç, a simple vista. Té una vida molt suposadament pacífica, però també molt buïda -ja sigui al seu pis o apartament en la primera part, com a la cel·la de la presó en la segona-. Insistint sempre en aquesta mateixa actitud molt impassible a tot. Destaco aquest tret psicològic del personatge, sempre remarcat i accentuat per l’autor Albert Camus en boca o veu del propi Meursault. Amb una contradicció i una ironia absolutes. Felicitat i avorriment, a la vegada.

Meursault és el buit i el no res en persona. Meursault és un home sense ànima. Com he assenyalat abans, un ésser completament alienat i que no pot rebel·lar-se. Un estrany en el complex món en que viu; un veritable estranger, tal com indica el mateix títol d’aquest breu llibre. I amb això, Albert Camus vól fer la seva crítica i denúncia social. Crítica d’una societat sense valors. El extranjero / L’estrany –L’étranger, en el francès original- és una breu història en dues parts, però molt intensa en el seu to dramàtic i amb moments molt durs i emotius, que et deixen una mica d’amargor a la boca, sobre tot a les parts del judici i de l’angoixant espera de l’execució dins la cel·la, que descriuen ambdues unes atmosferes molt tràgiques. El personatge no sent res, però el lector pateix !!!!!!!

I tot això, en conjunt, fa que aquest important i innovador llibre de Camus sigui la seva veritable obra mestra, no només de la seva carrera literària com a escriptor, sinò també de la història de la literatura francesa -i també universal-, en general.

(Text: Alfredo Bernal López)