“L’ESTRANY” (L’étranger) d’Albert Camus

Albert Camus

Al senyor Meursault se li mor la mare inesperadament a la residència. Assisteix al funeral de la seva mare, però sense mostrar cap tristesa ni sentiment de dol. Meursault té una vida molt calmada i conformista a Argèlia; té la seva feina, una noia jove enamorada d’ell -de nom, Marie- i coneix a un amic anomenat Raymond, amb qui es fica en assumptes conflictius i que acabarà en un assassinat de mans del propi Meursault.

Meursault, per aquest crim, és detingut, jutjat, empresonat i condemnat a mort. Però lo més inquietant de tot és que ell és incapaç de mostrar els seus sentiments i li dóna igual tot, davant d’un món molt hostil i cruel.

Albert Camus

La novel·la El extranjero / L’estrany està dividida en dues parts. La primera comença amb l’enterrament de la seva mare i ens endinsa després a la vida quotidiana del protagonista: el seu pis, el seu treball, la seva jove amant Marie, els veïns com el vell Salamano, el seu carrer, el seu nou amic Raymond amb maneres una mica sospitoses, etc; fins arribar al fatal crim comés a una platja. La segona és el seu empresonament, el judici, els interrogatoris, la seva estància a la cel·la, la cruel sentència o la condemna a mort i la fatal execució al patíbul. 

Albert Camus va pertànyer al moviment intel·lectual i filosòfic de l’existencialisme, nascut a França i iniciat per Jean Paul Sartre. 

L’estrany narra la història d’un individu sense sentiments. Un individu completament apàtic i sense personalitat. En altres paraules, al personatge principal d’aquesta molt breu novel·la -de nom, Meursault- li sembla tot absolutament indiferent: no experimenta cap tristesa, ni cap alegria, ni cap dolor, ni cap plaer, ni cap patiment…

La novel·la és narrada en primera persona, és a dir, el narrador és el mateix personatge protagonista d’aquesta intensa i dura història. També és una obra descriptiva en alguns dels seus ambients humils i, de vegades, una mica sòrdids: els apartaments de Meursault i del seu amic Raymond, o la cel·la a la presò, per posar dos exemples.

L’obra comença amb el funeral i l’enterrament de la seva mare que la tenia a una residència de gent gran: des d’un principi, aquest fill no mostra cap senyal de dol davant del cadàver, ni d’angoixa, ni plora tampoc. Indiferència total !!!!! Després, té una relació una mica especial i estranya amb la seva noia Marie; ella li demana matrimoni, però a ell li sembla igualment el mateix el fet de casar-se o no. No mostra cap il·lusió ni cap emoció intensa quan la seva núvia li demana la proposició de matrimoni. Meursault mostra aquesta estranya i apàtica actitud amb els seus companys de feina, amb els veïns de la seva escala, amb el nou amic Raymond de vida sospitosa o de relacions amb prostitutes, delinqüents i gent de poc fiar… El personatge mostra sempre aquest actitud indiferent a la vida, amb el món que li rodeja.

Meursault és un home massa alienat en el seu pensament i en el seu caràcter, ni és capaç de mostrar cap empatia amb ningú. És com un ninot. Per això, resulta massa antipàtic per a molta gent que el tracta. Massa fred per a les relacions amistoses i socials.

Quan és detingut per l’assassinat que ha comés a la platja -la víctima era un àrab-, tancat a presó i en el moment del judici li segueix semblant tot igual o del mateix color; no pateix cap dolor ni cap remordiment pel repugnant crim que ha comés. Fins i tot, als cruels i violents interrogants a que el sotmeten en la comissaria, mostra de nou i com sempre la mateixa actitud indolent, apàtica i impersonal. I quan fatalment és sentenciat pel jurat i condemnat a mort, després del fracàs amb el seu advocat defensor per a provar la seva suposada innocència, Meursault ho accepta tot amb un absolut conformisme i passivitat, amb una resignació molt inquietant i desconcertant. 

Aquest home sembla com una mena de psicòpata, però és un home impotent i sense esperances! Un desgraciat! Albert Camus ens vól mostrar a un home sense valors, com una mena de producte o resultat de la societat absurda i injusta en la que viu. Una societat contradictòria. Aquest és un tret molt característic de l’existencialisme. I lo més curiós de tot és que el personatge d’aquesta breu novel·la és un home que sembla sempre molt tranquil i feliç, a simple vista. Té una vida molt suposadament pacífica, però també molt buïda -ja sigui al seu pis o apartament en la primera part, com a la cel·la de la presó en la segona-. Insistint sempre en aquesta mateixa actitud molt impassible a tot. Destaco aquest tret psicològic del personatge, sempre remarcat i accentuat per l’autor Albert Camus en boca o veu del propi Meursault. Amb una contradicció i una ironia absolutes. Felicitat i avorriment, a la vegada.

Meursault és el buit i el no res en persona. Meursault és un home sense ànima. Com he assenyalat abans, un ésser completament alienat i que no pot rebel·lar-se. Un estrany en el complex món en que viu; un veritable estranger, tal com indica el mateix títol d’aquest breu llibre. I amb això, Albert Camus vól fer la seva crítica i denúncia social. Crítica d’una societat sense valors. El extranjero / L’estrany L’étranger, en el francès original- és una breu història en dues parts, però molt intensa en el seu to dramàtic i amb moments molt durs i emotius, que et deixen una mica d’amargor a la boca, sobre tot a les parts del judici i de l’angoixant espera de l’execució dins la cel·la, que descriuen ambdues unes atmosferes molt tràgiques. El personatge no sent res, però el lector pateix !!!!!!!

I tot això, en conjunt, fa que aquest important i innovador llibre de Camus sigui la seva veritable obra mestra, no només de la seva carrera literària com a escriptor, sinò també de la història de la literatura francesa -i també universal-, en general.

(Text: Alfredo Bernal López)

L'estrany - Albert Camus
CAMUS, Albert
L’estrany
(català)
EL extranjero - Albert Camus
CAMUS, Albert
El extranjero
(castellà)
L'Étranger - Albert Camus
CAMUS, Albert
L’Étranger
(francès)

BIOGRAFIA D'ALBERT CAMUS

Albert Camus

Albert Camus neix a Mondovi (Argèlia) el 7 de novembre del 1913. Va ser un escriptor, dramaturg i assaigista nacionalitzat francès, d’origen argelí. 

Pertanyent al moviment de l’existencialisme “ateu”, del qual va ser el seu més important representant. Va quedar orfe de pare abans de complir els 3 anys. La seva infantesa la va passar a un dels barris més pobres d’Argel. 

Va cursar els seus estudis a la mateixa Argel, va desempenyar diversos oficis i no va poder fer la seva carrera universitària de Filosofia i Lletres a causa de patir tuberculòsi; fet que tornarà a succeïr el 1939 quan va voler ingressar a l’exèrcit i no el volen agafar pels mateixos problemes de salut. 

A canvi d’això, es va dedicar al periodisme com a corresponsal de l’Alter Republicain. L’ estrany / El extranjero (L’ étranger) és la seva obra més cèlebre i la que li va fer dónar a conèixer com a escriptor, amb aquesta dura descripció del món absurd en que vivim. 

La va terminar el 1940 i va ser publicada dos anys després, el 1942. Gràcies a aquesta novel·la, va crear el seu estil narratiu basat en una denúncia i descripció d’un ambient desencantat i alienat, de pur nihilisme. 

Altres novel·les molt conegudes d’aquest escriptor van ser La pesta / La peste (La peste), publicada el 1947; com també ho van ser La caiguda / La caída (La chute) el 1956,  El primer home / El primer hombre (Le premier homme) -que seria publicada pòstumament- o La mort feliç / La muerte feliz (La mort heureuse), que seria la seva primera història i que la va escriure entre els anys 1936 i 1938, però després no la va voler editar -serà publicada el 1971, ja mort l’autor-. També va ser un escriptor d’assaigos, dels quals els primers van aparèixer l’any 1937 amb el títol de L’envers i el dret / El revés y el derecho (L’envers et l’endroit), que a més contenia molts dels seus records. L’any següent, el 1938, publicaria Noces

D’entre els seus assaigos, el més destacable és El mite de Sísif / El mito de Sísifo (Le mythe de Sisyphe), publicat el 1942. Altres llibres d’assaig van ser L’home rebel / El hombre rebelde (L’homme révolté) que va ser publicat l’any 1951 i que va provocar una gran polèmica amb Jean Paul Sartre, que va ser el fet definitiu per a que Camus i Sartre tinguessin una ruptura. Pel que també respecta als seus assaigos, Camus va publicar tres recopilacions de cròniques i articles: Actuelles I (1950), Actuelles II (1953) i Actuelles III (1958). També es va dedicar al gènere epistolar amb l’obra Cartes a un amic alemany / Cartas a un amigo alemán (Lettres à un ami allemand), publicat l’any 1944. 

També va ser un dramaturg molt prestigiòs i reputat, ja que a Camus li agradava molt el teatre, gènere del qual va ser molt aficionat i en va fundar una companyia teatral anomenada “L’équipe”, amb la qual van representar obres de creació col·lectiva com Révolte dans les Asturies. Obres teatrals seves molt importants van ser El malentés / El malentendido (Le malentendu) que va ser publicat l’any 1944, Calígula l’any 1945, L’estat de setge / El estado de sitio (L’état de siege) el 1948, Els justos / Los justos (Les justes) el 1950 o Els possessos / Los posesos (Les possédés) el 1959. 

Guanya el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. Mor en un accident d’automóbil el 4 de gener del 1960 a Villeblerin (França). Llavors, es trobava escrivint la seva darrera novel·la El primer home / El primer hombre (Le premier homme), que seria publicada molts anys després de la seva mort.

Altres articles

https://bibarnabloc.cat/2013/11/07/lestrany-dalbert-camus/
https://bibarnabloc.cat/2020/04/21/la-pesta-albert-camus/

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.