Zullo, Germano ; Albertine
La Playa
Madrid : Anaya, 2009
Comença a fer bon temps i d’aquí a un mes començaran les vacances dels nens i nenes. Les famílies, hores d’ara, ja han hagut de pensar en on i amb qui deixaran els seus fills fins que arribin les seves pròpies vacances laborals i els més previsors fins i tot ja han decidit on passaran els dies de sol i esbarjo. Per algunes la destinació serà la platja. I per anar preparant els més petits Germano Zullo juntament amb l’il·lustrador Albertine ens proposen un llibre de gran format, sense text i de títol explícit: La Playa.
A La Playa, trobem una sèrie de personatges que podem anar seguint pels diferents escenaris comuns a totes les viles costaneres. Hi ha la mare que va cridant la seva filla perduda, el fotògraf i la seva model, el lector que sempre apareix amb un llibre, el títol del qual està relacionat amb l’espai, els nens juganers, els músics amb els seus instruments, i d’altres encara més estrafolaris o d’aquells de “diguem tu com he anat a parar jo aquí”.
Ens els trobem banyant-se al mar, o prenent el sol a la sorra. A l’hotel, passejant pel carrer major, o de visita al museu marítim, gaudint de la fira o a la revetlla del càmping.
Amb un gran sentit de l’ humor, una bona dosi d’imaginació i uns certs tocs de surrealisme podem veure recreades totes les històries i vivències de personatges típics i estiuejants propis i aliens de l’ indret.
Les il·lustracions d’Albertine els doten a cadascun d’ells d’entitat i personalitat pròpies gràcies als seus trets corporals i facials diferenciadors i a la munió de petits detalls i dels complements del seu vestuari que els hi anem descobrint amb una mirada observadora. L’ús dels colors complementaris dels fons de les imatges, amb els diferents tons de blau ens remeten a la mar encalmada i al cel serè dels dies i de 
les nits d’estiu. Els grocs, en canvi, ens situen en l’ambient i ens apropen la lluminositat del sol i la sensació de calor i de vegades de calitja.
Un molt bon llibre per treballar l’observació i la capacitat de concentració. Per jugar a cercar en cada doble pàgina un determinat personatge o, per resseguir la història que narren les imatges de cadascun d’ells. En definitiva per descobrir mil i un detalls i per permetre als més petits i també als adults la narració verbal del que veuen, fomentat així l’ús del llenguatge, propiciant el diàleg i afavorint la capacitat de fabulació.
