Rachel Portman i les normes de la casa de la sidra

Las normas de la casa de la sidra - Rachel Portman

Las normas de la casa de la sidra - Rachel PortmanPortman, Rachel. The Cider House Rules: music from the Miramax motion picture. [S.l.]: Sony, 1999

Em fa molta il·lusió presentar la banda sonora de Las normas de la casa de la sidra (Lasse Hallström, 1999)  per tres raons ben diferents. La primera és que John Irving és un dels meus escriptors favorits i aquesta pel·lícula és l’adaptació de la seva novel·la homònima. La segona és que la pel·lícula està dirigida per un director que m’entusiasma. I la tercera, que la banda sonora és una de les meves preferides.

La pel·lícula està interpretada per Tobey Maguire, Charlize Theron i Michael Caine, entre d’altres. Tant l’actuació de Michael Caine com a millor actor de repartiment i el guió, escrit pel mateix autor, van rebre l’Òscar. La banda sonora va ser composta per Rachel Portman (Haslemere, Anglaterra, 1960).

Rachel Portman

Rachel Portman va començar la seva carrera dins la televisió anglesa a la dècada dels 80 i no va ser fins als primers anys de la dècada dels 90 que no es va consolidar amb el món cinematogràfic. Les dues bandes sonores que van llançar la seva carrera van ser El club de la buena estrella (Wayne Wang, 1993) i El balneario de Battle Creek (Alan Parker, 1994). Però realment la banda sonora que va donar prestigi i fama a la compositora va ser Emma (Douglas McGrath, 1996) amb la que va guanyar l’Òscar a la millor banda sonora en una pel·lícula de comèdia o musical. Cal destacar que Rachel Portman va ser la primera compositora en rebre aquest guardó.

Emma - Rachel Portman

Main Titles by Rachel Portman on Grooveshark

 
La banda de Les normes de la casa de la sidra li va atorgar encara més prestigi dins del món cinematogràfic, sent mereixedora d’una nominació a l’Òscar. La música té tots els elements característics de l’estil de música de la compositora. Una música melòdica i molt harmoniosa. Com que a la pel·lícula l’acció transcorre entre un orfenat i uns camps de recol·lecció de pomes per a fer sidra, la seva música ha de transmetre innocència per poder transmetre el món infantil de dins l’orfenat i també la tranquil·litat del protagonista, que vol descobrir el món exterior de l’orfenat.

Un altre fet important és que un dels temes que tracta la pel·lícula és l’avortament. La música no pretén jutjar aquest tema, sinó que aquesta intenta mostrar-ho d’una manera senzilla i melòdica, defugint qualsevol tipus de morbositat.

La banda sonora posterior a Las normas de la casa de la sidra que va composar Rachel Portman va ser la de Chocolat (Lasse Hallström, 2000), amb una música molt agradable per la qual va rebre la seva tercera i de moment darrera nominació a l’Òscar. Si voleu aprofundir més en la seva música, es recomenable les bandes sonores d’Oliver Twist (Roman Polanski, 2005), No me abandones (Mark Romanek, 2010), La duquesa (Saul Dibb, 2008) i sobretot Emma.

El món del cinema és dur, però per les dones destacar encara ho és més. Si voleu descobrir altres compositores, us recomanaria: Anne Dudley, Dehorah Lurie, Shirley Walker en l’àmbit de la cinematografia britànica o americana i Eva Gancedo i Zeltia Montes en la cinematografia espanyola.

Podeu gaudir amb un fragment musical de Les normes de la casa de la sidra

Cider House Rules Theme by Rachel Portman on Grooveshark

 

6 Comments

  1. Princeps del Maine, Reis de Nova Anglaterra és un dels meus llibres prefirits. Va ser tot un descobriment. A partir d’aquí ja no he pogut deixar de llegir cap del llibres de John Irving.
    Pels que no l’hageu llegit, us diria que a la pelicula, tot ser molt bona, només hi surt una part de la història de la novela, i a més, amb alguns canvis en els papers dels personatges.
    I com ha dit Escamillo, Bona nit, princeps, ….

    • També m’agrada molt l’obra d’Irving. El meu llibre favorit és Una dona difícil que m’entusiasma molt.

  2. Em sembla una música encantadora, tot i que pot acabar semblant un pèl massa ensucrada si s’escolta unes quantes vegades seguides perquè és un embolcall massa bonic per una història que en el fons tampoc no ho és tant. També passa una mica amb l’adaptació de les dues novel·les que comenteu.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.