Pascual, María. ¿Dónde están mis gafas?. Barcelona: Thule, 2012

Us heu trobat alguna vegada que busqueu alguna cosa frenèticament i la teniu davant? ja siguin les ulleres, el bolígraf, les claus… Doncs aquí teniu un exemple d’aquesta realitat.

Aquest petit àlbum és una joia. A més de passar-m’ho molt bé mirant-lo he après a observar cada pàgina amb deteniment i he descobert un munt de detalls amagats. El llibre no té text, tan sols amb el títol hi ha prou. Cada pàgina és una imatge que diu molt de la història. Un bon home a qui l’autora anomena Camilo Bolognato, un xic despistat, que busca les seves ulleres. No us diré on estan perquè ho haureu de descobrir vosaltres mateixos. Les buscarà pels llocs més inhòspits: la boca del seu gos, la peixera, la nevera… Si us agrada el detallisme, aquest és el vostre llibre. I, sobre tot, el detallisme més surrealista, perquè com poden haver anat a parar un mitjó i una agulla de cosir dins la boca d’un gos?

L’autora, la María Pacual, no l’heu de confondre amb la il·lustradora d’aquells reculls de contes clàssics tan característics, amb aquests rostres infantils tan arrodonits i ensucrats. No, aquesta il·lustradora és doctora en Belles Arts i co-directora de Pluviam, un estudi de disseny que treballa en il·lustració, multimèdia i en identitat corporativa.

Aquesta és la seva primera obra en solitari. Cal dir que li ha sortir d’allò més bé perquè m’ha entusiasmat aquest àlbum. Unes il·lustracions molt fresques, lliures d’enfarfegaments, amb tons dolços i un traç definit. Fins i tot l’aire caricaturesc dels personatges és agradable d’observar.

En definitiva, un llibre adreçat a tothom qui vulgui somriure durant una estoneta, petits i grans. Des d’aquí voldria animar aquesta il·lustradora a que ens meravelli amb més àlbums. Sabent que està treballant en altres projectes, espero que arribin aviat.

Si em deixeu recomanar-vos una pàgina, em quedo amb aquella en què el nostre protagonista ha d’esforçar-se per poder llegir un llibre ja que no s’hi veu del tot. La imatge d’ell allunyant el llibre i enfocant és genial. Suposo que he triat aquesta per defecte professional, ja em disculpareu.
 

Aquí us deixo una entrevista molt interessant que li van fer els del bloc El Elefante lector.