Letts, Tracy. Agost. Barcelona : Teatre Nacional de Catalunya : Proa, 2010

El dramaturg nord-americà Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) va rebre el Premi Pulitzer l’any 2008 per aquesta obra que també ha obtingut, diversos premis Tony i va triomfar a Broadway, Londres, Viena, Buenos Aires i en els darrers mesos a Barcelona.

Un muntatge que no va deixar indiferent a ningú i que va exhaurir les entrades tant ràpid que el Teatre Nacional de Catalunya ja preveu tornar-la a programar la temporada vinent. Èxit assegurat en temps de crisis i retallades, ja que omplir una sala amb una capacitat per 870 persones cada dia és realment una missió difícil. Suposo que això passa en gran part, perquè els actors i les actrius són d’aquells que quan surten a l’escenari s’escolten murmuris per tota la sala reconeixent-lo com determinat personatge d’alguna sèrie de televisió (cosa que personalment detesto).

Sergi Belbel dirigia a Anna Lizaran en el gran paper de Violet, una dona atormentada, enganxada a les pastilles i amb una capacitat per posar dels nervis als que l’envolten, sobretot a les seves filles. Un personatge que et fa riure i regirar-te a la butaca a la vegada. El treball d’actors d’aquesta obra és inmens. Evidentment hi hauran gustos per tots però si em permeteu jo us destacaré una sempre espectacular Emma Vilarasau, una entranyable Rosa Renom, una magnífica Maife Gil, un seductor Abel Folk, un sempre encertat Jordi Banacolocha i una cada cop millor Montse German.

Però amb el text, n’hi ha per tant?

Doncs la veritat és que potser cal un arbre genealògic per saber qui és qui a l’obra de Letts. Amb uns personatges una mica estereotipats i que donen suc a una obra tirant al previsible “culebró”.

Un text on es toquen diversos temes: relacions paternofilials, la insatisfacció vital, la malaltia, les addiccions, l’adolescència, la separació, les infidelitats, el sexe, la solitud, les frustracions, la mort, etc etc.. Temes que en una sèrie es poden allargar 270 capítols i aquí es condensen en 4 hores (si, com ho llegiu: quatre hores! Però que passen molt ràpid, de veritat!).

L’acció té lloc en els diferents espais d’una gran casa de camp a les afores de Pawhuska (Oklahoma) en ple agost (d’aquí el títol) cosa que fa que l’atmosfera sigui molt més asfixiant. La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga als membres de la família a retrobar-se, això desencadena un seguit de situacions que posen a prova a tots els personatges. En alguns moments podríem dir que Letts fa una crítica a la societat americana a través d’aquesta família. Però desprès de llegir-lo podríeu pensar: tot això que els hi passa als Weston els hi passa a les famílies de veritat? No hi ha cap personatge que pugui dur una vida més o menys normal? Tots han d’estar atormentats o amagar alguna cosa?

Però, recordeu sempre la gran premissa: la realitat supera a la ficció o almenys el que és ficció queda en això, en pura ficció.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0we6kVU3VVk[/youtube]