Brooks, Max. Guerra Mundial Z
Córdoba: Almuzara, 2008
Actualment vivim una època on els zombies i els vampirs han envaït les llibreries i els cinemes, són moltes les opcions d’ultratomba, però avui us vull destacar una novel·la que m’ha provocat tanta angoixa que ara ja no puc dormir amb les persianes del balcó pujades…
Com que tenim molt gènere on triar, vaig recórrer a un entès dels zombies, en Max Brooks, que anteriorment ja havia publicar la seva Zombi: Guía de supervivencia, un meravellós i divertit manual per quan arribi el moment… Però la seva segona incursió amb els zombies no fa tanta gràcia.
Guerra Mundial Z és una novel·la esfereïdora disfressada d’assaig on l’autor s’ha atrevit a narrar la crònica de la lluita de la humanitat contra els zombies, després que la infecció s’ha propagat per tot el món. I no és una crònica qualsevol, és una recopilació de testimonis personals que permeten reconstruir a posteriori, des de la infecció fins a la victòria final (dels humans, dels zombis?). Amb un to hiperrealista i profusió de detalls, cada testimoni és una peça individual que encaixa perfectament amb la següent permetent així, amb un grau de versemblança espectacular, trobar les respostes a per què, com i quan es va veure la humanitat a l’abisme de l’extinció.
I properament la versió cinematogràfica… prepareu-vos per tremolar!
8 Comments
Des de no fa gaire, tot el tema de zombis està força de moda…em pregunto per què serà! Espero poder llegir ben aviat aquesta nova novel.la!!
Té moooolt bona pinta, tant el llibre com la peli! Després de Walking Dead … tocarà Guerra Mundial Z.
Estic esperant molt aquesta peli. Vaig llegir del Brooks la “Guia de supervivencia” i després “Z”. A veure què tal la versió cinematogràfica amb el Brad Pitt. The Walking Dead, la segona temporada, va començar bé, però els últims capítols… MÉS SANG!!!
Potser no conec gaire el món zombi però a mi em sembla que millor o pitjor fet, les històries de zombis sempre són les mateixes: grups d’humans supervivents versus zombis, normalment amb final tràgic per l’espècie humana o final obert. I para de comptar.
Tot i així jo disfruto amb The walking dead i sembla bo aquest llibre i peli. Però no veig el què amb tanta dèria de zombis.
A mi els zombies em fan una mica d’angúnia. Malgrat tot, recomano Nocturna de Guillermo del Toro i Chuck Hogan.
Tere, i les històries d’amor o investigació, per exemple, no són sempre les mateixes?? I no acaben igual?? Bueno, pues amb els Zombies, passa semblant, o acaben bé o malament.
Però t’has de fixar en els motius de perquè arriben els zombies, com estan fets, els supervivents… T’has de posar en la seva pell. Què faries tu si fossis un dels últims supervivents??
Has d’estar preparada i llegir primer la “Guia de supervivencia” del Brooks per quan arribin els zombies.
Rubentius, en històries d’amor, per exemple, poden acabar i transcórrer de mil maneres (un dels amants mor, triangle amorós, famílies que impedeixen una relació, amor entre diferents ètnies, la relació s’acaba… mil coses!)
Però pel que conec de zombis sempre és el mateix, el que ja he comentat. Supervivents VS Zombis.
Potser és que ara tinc molt present The Walking dead i m’està decepcionant una miqueta… M’apunto totes les referències zombils, això sí 😉
– Dina: sí que és veritat que la zombimania està més de moda que mai i hem d’aprofitar els bons productes que ens ofereix la temporada!
– Hatshet: si t’agrada The Walking Dead segur que t’agradarà Guerra Mundial Z, seguríssim!
– Rubentius: jo també tinc moltes ganes de veure la pel·lícula, tot i que ultimament m’han dit que la versió Brad Pitt és una mica descafeïnada, a veure què tal… Jo encara no he començat la segona temporada, quins nervis!
– Tere: tens tota la raó, quan els zombis ataquen l’únic que pots fer és intentar sobreviure, potser per això sempre és repeteix l’argument, però com diu en Rubentius hem de trobar allò que és de qualitat. Potser algú inventarà un lloc on els zombis puguin alimentar-se sense que hagi de ser amb humans, tipus la sang sintètica de True Blood, però no sembla que estiguin disposats a negociar… 🙂
– Xahrazad: Bé, és que els zombis fan angúnia. Confeso que després de llegir aquest llibre vaig passar un parell de nits molt asfixiants. Baixava la persiana al màxim perquè m’imaginava zombis pujant pel balcó i intentant forçar-la cap amunt… Quin mal rollo!