El naixement del teatre modern del segle XXI apareix amb el preludi del naturalisme amb l’obra d’”Hernani” de Hugo. És un preludi del romanticisme que és la gran porta al teatre modern. Això és així perquè deixem de banda els principis morals, els valors  o l’èpica. Entrem de ple en la persona emocional. L’individu vol ser lliure i ha de lluitar contra forces diverses que volen aplacar la seva voluntat. Aquest idealisme és destacat en obres de Schiller, Hugo i Goethe.

Després del teatre romàntic, figures com Ibsen o Strindberg encarnen al ser social que lluita contra unes forces ja definides: l’entorn social sempre com acte de rebel·lió.

Figures com Chejov en literatura mostren amb més detall el grau de repressió íntim que els individus pateixen en aquestes lluites personals.

Friedrich Schiller està considerat un autor del teatre alemany. Els alemanys han estat filosòficament parlant els pares de l’estudi de la voluntat humana. Això defineix l’obra de Schiller on el personatge vol consumar la seva voluntat. I la lluita més devastadora que explica aquest autor és la lluita entre el poder tirànic i l’humanisme. Schiller va ser amic de Goethe i va tenir una vida atzarosa. És un autor que pel que diem, no sempre ha agradat als seus líders polítics posteriors.