Bource, Ludovic. The Artist: original motion picture soundtrack. [S.l.] : Sony, 2011
És sorprenent que en una època amb molts avenços tècnics i d’efectes especials, enguany la pel·lícula més reconeguda pels crítics, pel públic i sobretot pels premis, sigui un film en blanc i negre, independent i… mut! D’aquesta manera The Artist (Michel Hazanavicius, 2011) ha fet història en convertir-se en la segona cinta muda en guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula.
El director francès Michel Hazanavicius (París, 1967) és un director conegut per dues pel·lícules de la saga OSS 117, una paròdia de les pel·lícules d’espia. D’aquesta manera va iniciar la seva col·laboració amb el músic Ludovic Bource.
The Artist narra l’ascens i caiguda de l’actor de cine mut George Valentin, com també representa el canvi del cinema mut al sonor. En tractar-se d’una pel·lícula muda tota l’acció i les emocions les transmet, les gesticulacions exagerades dels actors, els pocs cartells impresos i sobretot la música, que actua com a guió de la cinta.
S’ha de destacar el doble ús de la música: el primer és donar suport a les pel·lícules protagonitzades per George Valentin i el segon és la seva importància dins la vida privada de l’actor. Caldria destacar l’harmonia de la música i sobretot la transmissió de les emocions i de sensacions com la nostàlgia, l’alegria, el coqueteig i la desesperació. També cal destacar que hi ha alguna sintonia per descriure als personatges principals de la pel·lícula.
Per compondre la banda sonora del film, Ludovic Bourceva estudiar les partitures dels compositors de la dècada dels vint i trenta, just l’època que retrata la pel·lícula.

S’ha de destacar una polèmica referent a la música no original de The Artist. En un moment dramàtic del film, el director va rebutjar un fragment musical compost per Bource, al voler fer ús del tema d’amor de la pel·lícula Vértigo (Alfred Hitchcock, 1958) compost per Bernard Herrmann. Kim Novack, protagonista del film de Hitchcock , va declarar que se sentia violada per l’ús d’aquest fragment a The Artist. Finalment, al disc de la pel·lícula només apareix el fragment musical rebutjat del compositor.
Gràcies a aquesta banda sonora Ludovic Bource va guanyar molt premis internacionals, entre ells, l’Òscar a la millor banda sonora.
11 Comments
Una pel·lícula interessant i em va sorpendre molt la música.
Moltes gràcies, Alícia. M’alegro que t’agradi la música!!!
A vegades l’originalitat consisteix a tornar als orígens i repensar-ho una mica tot. És clàssic cinema modern o la prova que el passat és dins del present. Una meravella!
Coincideixo plenament amb el teu comentari. Un bon merescut premi
Una peli brillant, absolutament comunicativa, una joia musical. Una obra mestre!!!!
Tens tota la raó, Patrícia!!!
Molt bona!
Gràcies!!!
La música als inicis del cinema era tocada en directe durant la projecció de les pel·lícules. Així les versions eren variades segons els músics, principalment pianistes, que moltes vegades feien ús del repertori clàssic.
Curiosament quan van estrenar la pel·lícula Blancanieves, el compositor de Blancanieves va tocar la seva música en directe durant la projecció de la pel·lícula en el Teatre del Liceu
Vaig poc al cinema, però aquesta pel·lícula em va agradar convèncer des del principi, sobretot per la música. Boníssima!