Flaherty, Robert J.
Nanook el esquimal
Madrid: Suevia, [2004]

«Con la cámara ve más allá de los ojos humanos,
llega hasta las cualidades interiores del hombre.»
John Grierson sobre Robert J. Flaherty

Nanuk l’esquimal és considerat el primer documental de la història del cinema, un clàssic instantani que narra la vida d’un grup de gent de l’ètnia inuit de la badia de Hudson, al nord-est del Canadà. Estrenada l’11 de juny de 1922 a la sala Capitol de Nova York gràcies a la casa Pathé, obté un èxit aclaparador de públic i de crítica. Robert J. Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 1884 − Dummerston, Vermont, 1951), productor, director, guionista i director de fotografia de la pel·lícula es converteix de la nit al dia en el pare fundador del cinema documental, una de les tres formes creatives cinematogràfiques bàsiques d’acord amb Betsy McLane (A New History of Documentary Film, pàg. 1), les altres són la narrativa de ficció i el cinema experimental o d’avantguarda.

Si bé des dels orígens (pensem en l’obra dels germans Lumière) el cinema havia nascut amb vocació documental, el punt de vista emprat per Robert J. Flaherty en filmar Nanuk l’esquimal és diferent i innovador respecte als formats documentals més exitosos de l’època, els newsreel (o noticiaris) i els travelogues (o pel·lícules de viatges). El director estatunidenc no es limita a muntar de forma lineal escena rere escena sinó que utilitza la gramàtica cinematogràfica de forma creativa per dramatitzar la història dels inuit; no està interessat a descriure objectivament la realitat sinó a evocar la vida quotidiana dels esquimals −la caça de la morsa, la construcció d’un iglú, etcètera− que està amenaçada per l’avenç de la civilització occidental. La idea d’objectivitat associada a l’enregistrament de la realitat és només un miratge, el cinema documental necessita per ser-ho d’una mirada particular, la de l’autor; i aquest és un llegat de Robert J. Flaherty. A l’obra de referència El documental. Historia y estilo, l’historiador Erik Barnouw defineix aquesta mirada com «documental explorador» i la veritat és que Flaherty juga amb les expectatives de l’espectador i el converteix també en explorador i descobridor de la història de Nanook.

Nanook (Ós Blanc)
Fotografia de Samuel Herbert Coward, aprox. 1920. The McCord Museum

Una altra innovació molt important de Nanuk l’esquimal és la relació entre el director i els subjectes de la filmació, el punt de vista documental. Per la professió del seu pare −explorador−, que més tard també serà la seva, Robert J. Flaherty passa la seva infantesa i joventut en contacte amb els indis. Quan coneix els inuit es converteix en el seu amic, els admira i mai els filma des de la condescendència eurocèntrica o des de l’exotisme hollywoodià (com el de Tabú de F. W. Murnau, 1931, en la qual participà com a guionista). Durant els divuit mesos que dura la filmació, els esquimals són també els seus col·laboradors: ajuden a revelar la pel·lícula, proposen escenes i mai són presentats com subjectes marginals. Una actitud que coincideix en el temps amb l’envol de l’Antropologia com a disciplina científica −amb figures tan rellevants com James G. Frazer, Franz Boas, Bronislaw Malinowski o Ruth Benedict− i les seves reivindicacions envers la dignitat dels pobles anomenats ‘primitius’. En el camp de la fotografia, la figura bessona de Flaherty és Edward Sheriff Curtis (Whitewater, Wisconsin, 1868 − Los Angeles, California, 1952) amb els seus majestuosos retrats dels natius americans que podeu apreciar en obres com Edward Sheriff Curtis: 1868-1952 i La Leyenda del canto nocturno y otros relatos de los indios apaches, jicarillas y navajos.

Nyla, muller de Nanook
Fotografia de Robert J. Flaherty, 1920. The McCord Museum

Per últim, l’èxit de Nanuk l’esquimal va obrir les portes al finançament d’un cinema que no era gens atractiu pels grans estudis cinematogràfics. Robert J. Flaherty va tenir menys dificultats econòmiques per filmar els seus documentals posteriors, entre els quals destaca un altre clàssic: Hombres de Aran (1934), al voltant de les dures condicions de vida dels pescadors d’una illa irlandesa. Malgrat això, una dècada després aquest tipus de documental entra en decadència.

La visió de Robert J. Flaherty transcendeix la seva època i la seva influència es fa notar en el treball de documentalistes posteriors com Jean Rouch o Les Blank, entre d’altres. Els documentals Grey Gardens (1975) dels germans Maysles, Lomax: el caçador de cançons (2004) de Rogier Kappers, Grizzly man (2005) de Werner Herzog o Els nens perduts  Buda (2006) de Mark Verkerk són alguns exemples de l’empremta de Flaherty dins el gènere. Raons per veure Nanuk l’esquimal n’hi ha moltes, em remeto a qualsevol de les catorze que Italo Calvino donava en el seu assaig Por qué leer a los clásicos per llegir els clàssics literaris.

Biblioteques de Barcelona col·labora des de fa anys amb El Documental del Mes (la prolongació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l’any i el territori) per apropar el documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. Les biblioteques Esquerra de l’Eixample−Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta acullen les projeccions documentals cada tercer i quart dimarts de mes, respectivament. Us hi esperem!