Muguruza, Fermín. Asthmatic Lion Sound System: Remix. Barcelona : Sinedin, 2009
Hiperactiu, compromès, controvertit, visionari, inquiet, polèmic, arriscat… aquests són només alguns dels adjectius que poden definir la trajectòria professional i l’actitud vital de Fermín Muguruza. Pioner i referent del punk dels 80, vedat en algunes ciutats espanyoles pel seu posicionament polític, alquimista de les músiques basques amb els sons d’arreu i militant compromès en mil i una causes.
Ara ens sorprén dirigint Next music Station, una sèrie de documentals per a la cadena Al Jazeera Documentary Channel que mostra les músiques que sonen actualment a països com Egipte, Marroc, Líban, Tunísia, Síria, Kuwait, Bahrain, Iemen i Sudan. Alguns d’aquests documentals ja s’han pogut veure en les darreres edicions de festivals com el Festival de Cine de San Sebastian, o el Beefeater In-Edit. Tot i que encara no s’han comercialitzat, no es descarta que surtin al mercat a mig termini.
Aquí teniu el vídeo de la promoció:
Aquesta és, per ara, la darrera estació on podem trobar el músic d’Irun. Però si us pregunteu com ha arribat fins aquí, acompanyeu-me al llarg de les diverses estacions que ha visitat al llarg de la seva carrera:
1ª estació: Revuelta en el Frenopático.
Amb el seu germà Iñigo creen la banda Kortatu: actitud punk i festa ska; compromís, provocació, diversió i bogeria. Eren els 80. Sonaven The Clash, The Specials, Madness. A Euskadi comparteixen els carrers i els bars amb el rock radical basc. I Kortatu fent himnes generacionals que potser alguns de vosaltres encara conserveu en cintes de cassette dels vostres pares o germans grans:
2ª estació: Autogestió, compromís i fusió
Arriben els 90, els temps canvien i noves influències i necessitats porten a Kortatu a reinventar-se com a Negu Gorriak. Calia controlar el mitjans creant un segell discogràfic propi: Esan Ozenki; fent programes de radio: Igo Bolumena; col·laborant en diaris i revistes. Aposten per cantar en eusquera i amb referents com Public Enemy, l’ska i les arrels basques es fusionen amb tot allò que es comença a escoltar per tot el món: hip-hop, dub, reggae, ritmes llatins… I per suposat un posicionament polític que els porta a realitzar gires solidàries per tota Amèrica del Sud, actuacions a favor dels presos i que també els comporta judicis i denúncies.
3ª estació. La solitud del corredor de fons
Però les inquietuds de Fermin Muguruza no poden estar limitades per un grup permanent. D’aquesta manera el 1996 es dissol Negu Gorriak i Fermin comença tota una trajectòria en solitari amb complicitats, col·laboracions i formacions puntuals. Primer fent un disc amb el grup Dut, després realitzant la gira mundial Jai Alai Katumbi Express amb Manu Chao; la experiència Jamaicana com a Fermin Muguruza Kontrabanda; les bandes sonores de curts cinematogràfics i obres de teatre, com el documental de Jesus Garay Mirant al cel i posteriorment la seva implicació com a co-director i músic en la pel·lícula Checkpoint Rock. Canciones desde Palestina, antecedent directe de l’actual projecte Next Music Station.
Ja ho veieu, un tipus dur i conscienciat tot i que a vegades també deixa veure el seu costat més tendre, com aquesta versió de So long Marianne que va fer en eusquera el 2007 per l’àlbum-concert Acordes con Leonard Cohen
Si us interessa la música que es fa als països àrabs podeu consultar el fons especial de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu
I recordeu també que la Biblioteca Vapor Vell està especialitzada en músiques urbanes, maquetes dels 80 incloses!!!
5 Comments
He tingut la sort de poder anar als concerts dels Muguruza uns quant cops a la meva vida! I sempre han estat una passada!
HARTU HITZA!!!!
Osti Chelsea girl, Suposo que soc un dels pares o germans grans (millor!!) que guarda com un tresor la cinta del mític concert a l’antic Palau d’Esports Nicaragua Sandinista… Una carrera, la d’en Fermín Muguruza de les més honestes i festives que he pogut seguir durant ja fa uns quants anys. Em sento una mica “abuelo cebolleta”…
És curiós que tant el Guybrush com el Nestor heu destacat els concerts de Fermin Muguruza. Ara que es parla tant de la devallada de la indústria discogràfica, ell pertany a una raça d’artistes curtits a l’escenari. I amb força i honestetat no hi ha crísi que valgui. I sí Nestor, jo també tinc les cintes de cassette (no entraré en detalls) però estic convençuda que la gent que per edat no va viure els mítics concerts de l’antic Palau d’esports també poden descobrir un Muguruza que aporta molt al panorama musical actual
Aquesta és una de les “màgies” de la bona música, clar que si Chelsea girl!
En Fermín és una passada! I és el que dieu: uns concerts increïbles!