Vigalondo, Nacho. Los Cronocrímenes. Barcelona : Cameo, DL 2008
El protagonista, Héctor, passa el temps assegut al seu jardí mirant pels prismàtics, quan veu una noia i intenta trobar-la al bosc, de sobte algú amb la cara embenada i unes estisores l’ataca per l’esquena. Héctor aconsegueix escapar i arriba a un laboratori científic amagat al mig del bosc, allí, una màquina li ofereix la possibilitat de realitzar un viatge extraordinari a través del temps, això, però, té unes conseqüències imprevisibles.
Una pel·lícula perfecte per aquells que vulguin passar una estona d’angoixa lleu.
Los Cronocrímenes es va estrenar al Festival de Sitges de l’any 2007, i tot i tenir un gran èxit de la crítica i rebre diversos premis internacionals, no va trobar distribuïdor fins l’estiu del 2008.
Creada amb un pressupost petit, fou el debut de l’actor Nacho Vigalondo com a director de llargmetratges, que va estar nominat al millor director novell als premis Goya de 2008. Fins al 2011 no ha realitzat un altre llargmetratge, El Extraterrestre, que ja ha rebut molt bones crítiques al Festival de Cinema de Toronto i que es presentarà al proper Festival de San Sebastián.
Amb només quatre personatges, interpretats per Karra Elejalde, Bárbara Goenaga, Candela Fernández i el mateix director, Nacho Vigalondo, poques localitzacions i un argument complex, la pel·lícula aconsegueix mantenir en tensió constant a l’espectador.
La pel·lícula es basa en un tema molt recorrent: els viatges al passat per a solucionar el futur, però d’una manera original, un trencaclosques d’escenes inconnexes que poc a poc van quadrant creant una història coherent. El viatge en el temps es tracta segons el principi de consistència de Novikov.
Los cronocrímenes va guanyar el premi a la millor pel·lícula al festival Asteroide de oro (Trieste) i al Fantastic Fest (Texas) així com la medalla d’or del jurat i la medalla de plata del públic al Fantastic Fest. També va guanyar la secció official de llargmetratges a concurs al festival de Sitges.
Aquí us deixo amb el director explicant-vos la pel·lícula, busqueu 90 minuts i animeu-vos a veure-la, no us decepcionarà.
6 Comments
No m’havia cridat mai la atenció aquesta pel·lícula però amb el teu comentari m’han entrat ganes de veure-la. La reservaré.
Ignatius, hi ha gent que li ha agradat molt i gent que no li ha agradat gens … ja em diràs de quin grup ets 😉
Ei… em va agradar molt aquesta peli, perfecta per una tarda sense moure’s del sofà. Molt bona recomanació!
Me n’alegro trobar un altre membre del grup que considerem que els Cronocrímenes és una bona peli.
Bueno.
Acabo de tornar a veure Los Cronocrímenes, tres anys després.
Volia donar a aquesta peli una segona oportunitat….
Tot s’ha de dir, que ara he entès més coses, però encara no sé molt bé com acaba… Què passa amb els altres Hèctors??? És un final obert, per una segona part¿¿??
El que més m’ha agradat ha estat el paisatge!!!
Genial que li hagis donat una segona oportunitat! la veritat és que sí que queda penjat què passa amb els altres Hèctors, suposo que desapareixen quan es fa un salt temporal.
No se si hi haurà una segona part, peró sí un remake, diuen que Steven Zaillian (guionista de La lista de Schindle i Millennium – el remake americà-) vol dirigir-lo.