Jones, Kirk. La niñera mágica. Madrid : Universal: 2006

Ens trobem davant d’un híbrid entre Mary Poppins i La bruja novata. Una pel·lícula per a nens i protagonitzada per nens, per tant l’èxit entre la canalla esta assegurat.

El senyor Brown acaba de perdre la seva dona i es troba que s’ha de fer càrrec dels seus 7 fills. Els nens són d’allò més trapelles i es dediquen a fer la vida impossible a totes les mainaderes que contracta el seu pare. Inesperadament apareix a casa dels Brown la senyoreta McPhee, una nanny de “curiosa” aparença acostumada a tractar amb feres com els fills del senyor Brown. La senyoreta McPhee aconseguirà que els nens aprenguin cinc lliçons importants que faran al seu pare la vida més fàcil, i per aconseguir-ho farà servir la disciplina i algun cop de bastó.

La niñera màgica es basa en els llibres Nurse Matilda que va escriure Christianna Brand. L’autora es va inspirar en les històries que li va explicar el seu avi.

La niñera màgica és una pel·lícula familiar amb moralitat. Es tracta d’un film fantàstic amb tocs d’humor. Una comèdia delirant, amb bastant ritme i una estètica molt colorista que a estones recorda a Tim Burton.

Amb un guió intel·ligent signat per l’Emma Thompson, que també interpreta a la senyoreta McPhee, i unes interpretacions més que correctes, per exemple la de la veterana Angela Langsbury, la pel·lícula funciona malgrat el seu final, potser una mica massa dolç.

Potser el que més m’agrada és la forma que tenen de fer veure a l’espectador el canvi d’actitud dels nens cap a la mainadera. Si al principi la senyoreta McPhee és una dona molt lletja semblant a una bruixa, a mesura que els nens van aprenent lliçons, la mainadera va perdent les berrugues, els dents es van posant el seu lloc i es va tornant més prima, així quan els nens han après totes les lliçons la visió que tenen de la mainadera ha canviat completament i és aleshores quan la senyoreta McPhee ha de marxar a ajudar a altres famílies.

Al 2010 es va estrenar una segona part titulada La niñera mágica y el Big Bang, fent servir els mateixos elements que a la primera part va sortir un producte amb semblants resultats.