Reiner, Rob. La princesa prometida. Madrid: Tripictures, DL 1998
Basada en la novel·la homònima de William Goldman La princesa promesa és un conte de fades dels que ja no es filmen. Els nens i els joves d’avui dia ja no se senten atrets per aventures al més pur estil clàssic, exemptes d’efectes especials i buides d’estrelles de Hollywood. Però aquells que s’atreveixen a donar una oportunitat a aquest tipus de pel·lícules descobreixen que no tot són grans produccions i que hi ha petites joies cinematogràfiques que, amb el pas dels anys, esdevenen especials.
En Westley és un jove que treballa a la petita granja de la Buttercup. Amb el pas del temps el Westley s’enamora de la Buttercup i ella d’ell. Tots dos viuen el seu amor intensament fins que ell decideix marxar per trobar fortuna i de tornada casar-se amb la Buttercup. Malauradament el vaixell on viatja en Westley és assaltat pel temible pirata Roberts i en Westley és donat per mort. La Buttercap, molt trista, decideix que mai més estimarà a cap altre home, però el príncep Humperdink, hereu al tro de Florin, atret per la seva bellesa, l’obligarà a casar-se amb ell. Però abans del casament la Buttercup és segrestada per tres bandits. Mentre fugen amb la noia, un estrany home emmascarat els persegueix buscant, també, a la princesa promesa.
La princesa promesa barreja amb perfecte equilibri la història d’amor i el cinema d’aventures, sense deixar-se fora cap dels elements que caracteritza a ambdós gèneres. Amb molt d’humor i un munt de personatges peculiars ens narra una història àgil i molt entretinguda, amb lluites d’espases i persecucions, ogres i homes emmascarats, prínceps i princeses i final feliç. La princesa promesa crea addició a qui la mira, que repeteix i repeteix sense cansar-se de veure un film entranyable, divertit, dolç, encantador i que passarà a la història per incloure unes de les frases més cèlebres del cinema: “Hola, me llamo Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre. Prepárate a morir”.
I per últim una opinió molt personal: aquesta pel·lícula és una de les poques ocasions, junt amb Lady Jane i un parell més que no he vist, de poder veure al Cary Elwes en un paper amable, simpàtic i entranyable.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tH1c-1eOMgg[/youtube]
Una altre peli mítica de la meva infància, em feia somia despert,
absolutament genial!
oh, quina recomanació més xula! És una peli que no em canso de veure, amb tots els ingredients necessaris per iniciar-se en els contes de princeses encantades, d’aventures, d’amistat, de gegants, de dolents dolentíssims, i de finals feliços… I, de moment, ja m’ha funcionat amb la meva nena de 5 anys!
A casa meva l’hem vista tantes vegades que ens sabem els diàlegs de memòria, són divertidíssims i molt enginyosos i els personatges tan bons que te’ls estimes a tots.