“Mercat d’hivern“ té una significació terriblement diferent en funció de qui ho digui, es pot tractar de les fruites que estan en temporada quan ve el fred, o podem estar parlant d’una de les coses més esbojarrades de l’esbojarrat món del futbol. El mercat d’hivern és com els exàmens de recuperació pels equips, quan no s’han fet els deures amb els fitxatges es pot intentar a partir de l’1 de desembre, amb alguna il·lustre excepció es tracta sempre de fitxatges desastrosos, però li donen “vidilla” al món del futbol. I aquesta novel·la va sobre això, sobre el món del futbol.
 

Kerr, Philip. Mercado de invierno
Barcelona: RBA, 2015

 
Tant hi fa que tècnicament sigui una novel·la negra, amb un assassinat, una investigació i totes aquestes coses, és una novel·la sobre el futbol, sense mitificacions però també sense groguisme, un equilibri difícil que Philip Kerr (de qui no puc menys que recomanar la seva sèrie de novel·les detectivesques ambientades a l’Alemanya nazi, Berlin noir) resol correctament.

El protagonista del llibre és Scott Manson, exjugador de futbol professional i actualment segon entrenador del fictici London City, i el primer entrenador és el també fictici João Gonzales Zarco. Anem per feina: el London City i el seu president (un rus brutalment ric de nom Viktor Sokolnikov) estan directament inspirats en el Chelsea, en el seu propietari-president Roman Abramóvitx, i sí, aquest João recorda força a Mourinho.

Però Zarco apareix mort, mig amagat en un racó de l’estadi. I Sokolnikov encarrega a Scott que descobreixi què ha passat i a més a més que dirigeixi l’equip. I Sokolnikov no és algú a qui se li pugui dir que no fàcilment.

I aquí tenim a Scott Manson intentant reconstruir les darreres hores de vida de Mouri… de Zarco, mentre dirigeix com pot un equip d’elit. Amb aquesta excusa l’autor ens ofereix una radiografia del món del futbol que va molt més enllà dels noranta minuts en un camp de 103×67 metres. Nanos que amb prou feines han acabat la secundària cobrant desenes de milers de lliures a la setmana, però al marge dels diners no són més que nanos no gaire llestos vivint de l’única cosa que saben fer.
 

 
Per les pàgines del llibre desfilen un munt de noms reals, Mourinho i Guardiola, el Chelsea i quasi tots els equips anglesos i escocesos, referències i records d’Scott Manson, que va ser jugador i que encara recorda prou aquest món, tot i que ja no és el seu. Per exemple davant d’un problema d’un dels seus jugadors en un control de doping no li queda més opció que preguntar als seus ajudants que coi és el cristall. O les esbroncades que etziba als jugadors prohibint que es facin tatuatges per nadal (a la Premier són dies d’una gran acumulació de partits) perquè no es recuperaran bé per jugar…
 

 

Els jugadors són com era ell, però molts no acabaran com ha acabat ell. Al llibre apareix un exjugador amb un problema d’alcoholisme que tots els seguidors identificaran sense ni dubtar-ho. No tots els jugadors acaben així, però molts diners i poc cap són una mala combinació sempre, sobretot perquè l’entrada de diners es pot tallar en sec per coses com una lesió fumuda, o un parell de males temporades que facin complicat trobar un equip que pagui aquestes xifres, perquè estem parlant d’un equip de l’elit, sortir de l’elit vol dir cobrar menys, sempre. Al cap i a la fi Scott se n’ha sortit prou bé.

Però resoldrà el cas? Haurem de deixar que aquesta part la suposeu, és secundari, Kerr volia fer un llibre sobre futbol ambientat a la Premier League, i com que fa novel·la negra doncs ha tirat per aquí, però que el crim i el tema detectivesc hi són per cobrir l’expedient, per necessitats de guió. Aquesta és la part més fluixa del llibre, però tota la resta funciona i bé, i si us agrada el futbol, en gaudireu molt, i si no doncs és prou bon llibre per passar una estona i aprendre coses de l’esport professional, que sempre va bé.