Aguilar, Luisa. Orejas de mariposa
Sevilla: Kalandraka, 2008.

Tenir el cabell encrespat, ser alt o baix, prim o grassonet, no dur roba de marca… qualsevol tret físic singular o diferenciador és, de vegades, motiu d’escarni a la nostra societat. Es fa més evident a la infantesa, període en què la nostra autoestima pot resultar ferida més fàcilment, ja que moltes vegades no hem desenvolupat els mecanismes de “defensa”.

Aquest és el leit motiv de l’àlbum, on la protagonista aconsegueix apaivagar les rialles i els insults dels seus companys gràcies a una bona dosi d’imaginació i fantasia.

Amb un llenguatge poètic, la Mara aprèn a contestar de forma desimbolta els diferents “atacs” als quals és sotmesa. Ho fa amb naturalitat i amb un to optimista i ple de vitalitat.

El conte ens transmet que la felicitat passa per l’acceptació de nosaltres mateixos per davant de l’opinió dels altres.

Es tracta d’un àlbum que té un toc d’humor i molta personalitat (com la nostra protagonista). Tant el desenvolupament de la història com la presentació són força originals: les il·lustracions tenen molta força i barregen diferents tècniques com és el cas del collage.

Les burles entre els infants sempre han existit, però és el nostre deure com adults modificar aquesta actitud fent èmfasi en l’acceptació, la tolerància i el respecte a la diferència.

La Mara és un personatge entranyable, que es va enfortint i autoafirmant. A mesura que avança la narració va deixant sense possible torn de rèplica la resta dels infants. Tant de bo a la realitat fos sempre així!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ytaCMGefBPA[/youtube]