Dedieu, Thierry. Pallasso d’urgència. Barcelona: Sirpus, 2010

De tots és conegut que el riure és terapèutic. Nombrosos estudis mèdics ho confirmen. Quan riem, l’estrès, el temor i l’angoixa es redueixen. Alliberem endorfines, millorem el nostre humor, reduïm els nivells de colesterol en sang i regulem la pressió sanguínia. També s’incrementa la producció d’anticossos i l’activació de cèl·lules protectores com els limfòcits, que produeixen immunitat cel·lular. És el millor medicament, ja que és divertit, gratuït i fàcil d’utilitzar.

El protagonista d’aquesta història és tot un professional en receptar aquesta medecina.

En Pippo és un pallasso “a l’antiga”, dels que saben tocar instruments, fer malabars i cabrioles que, desplaçat per altres tipus de pallassos més moderns, ha penjat el seu nas vermell i s’ha retirat.

Però un dia la seva vida dóna un gir inesperat quan, de visita a l’hospital a veure un amic, es perd pels passadissos i arriba a la part infantil, on veu que allà només hi ha pena i tristor. És llavors quan decideix que ha de fer alguna cosa per canviar aquesta situació, ell, que s’ha passat mitja vida fent riure els altres. Així comença a actuar a l’hospital per als nens que s’hi estan allà ingressats, i poc a poc els petits pacients es recuperen més de pressa. Tots els nens volen estar al costat d’en Pippo, tots menys en Kílian, un nen de 5 anys amb leucèmia…

Aquesta història bonica i tendra podria passar de veritat en qualsevol hospital del món. Pallasso d’urgència és un llibre per a llegir plegats, infants i pares. Les il·lustracions són molt expressives, en tons vermells, blancs i negres emfatitzant els diferents sentiments del pallasso. La col·lecció de llibres Quart Creixent presenta lectures per a treballar, a través del text i les imatges, sentiments positius durant diferents etapes del cicle vital o davant processos dolorosos com malalties o pèrdua d’éssers estimats.

Ser pallasso és una cosa molt seriosa. I ser pallasso d’hospital, encara més.

El pallasso d’hospital ajuda els infants i les seves famílies a suportar millor la seva hospitalització. Ha de tenir coneixements mèdics i psicològics i rebre formació especialitzada, per a coordinar-se amb l’equip hospitalari per tal d’ajudar a la recuperació dels pacients. No només visiten als pacients instal·lats a planta, sinó que acompanyen als infants que han de ser intervinguts quirúrgicament donant-los suport en tot el procés, fins i tot en aquells espais en que la presència dels pares no és permesa.

Organitzacions com Pallapupas (Barcelona), PayaSOSpital (València), PupaClown (Múrcia), Sonrisa Médica (Mallorca) o Fundación Theodora (Madrid) treballen de valent cada dia per arrencar somriures als petits pacients dels hospitals.

És molt interessant conèixer la feina que fan aquests professionals del riure. Aquí teniu un petit diari d’un pallasso d’hospital, de Juan Pedro Romera de Pupaclown.

I per acabar, i a tall d’exemple, us deixo un vídeo de la sèrie Polseres Vermelles, en la que la mare del Roc, (un dels “polseres”) fa de pallassa. Per cert, l’actriu que interpreta a la mare és la Llum Barrera.