Tots hem sentit parlar del conte de La Rateta que escombrava l’escaleta en el que la Rateta, de tots els seus pretendents tria precisament al gat que òbviament era la pitjor elecció que podia fer. Perquè fa això la Rateta? Què no veu venir que allò no pot funcionar de cap manera i que no tindrà un final feliç? La resta sí que ho veuria però ella no ho veu o no ho vol veure. Doncs aquest és un dels contes que utilitza l’autora en aquest llibre per explicar, entre d’altres, la complexitat en algunes tries de parella.
Hi ha molts llibres que tracten de la simbologia o la/es moralitat/s que trobem als contes però Mariela Michelena (facebook/twitter), que és psicoanalista, ha escrit aquest llibre pensant en les dones que pateixen “mal d’amor” i/o que lluiten per relacions de parella que són impossibles, que no tenen futur o que són destructives. I és que aquest llibre, que, per cert, s’ha venut molt, no parla de contes (encara que en cita alguns) sinó de relacions i, siguem clars, d’aquelles que no poden acabar bé i que no poden fer feliç.
A preguntes com per quina raó algunes dones tenen una actitud submisa respecte a les seves parelles per tal d’evitar conflictes o no perdre-les? segur que a tots ens ve al cap algun tipus de situació similar més o menys propera (i més o menys complexa) i inclús la majoria hem passat per un “mal amor” però el problema és especialment aquelles dones que sempre fan, direm, una “mala” tria. Aquestes dones són addictes per alguna raó a una relació o, pitjor encara, a un tipus determinat de relacions.
Posterior a aquest llibre, l’autora va escriure Me cuesta tanto olvidarte en resposta a aquelles persones que estan ja disposades a acabar amb una d’aquestes relacions, per tal d’ajudar-les a passar per aquest moment que ha d’estar lluny de ser trist i que s’ha de viure com un moment d’alliberament.
I més d’un i més d’una s’estarà preguntant ¿I no n’hi ha homes que pateixen de “mal d’amor”? Naturalment sí i ja ho explica l’autora també en el llibre. Un altre llibre recomanat per a ells, també en aquesta línia, és Esta noche NO, querida: el fin de la guerra de sexos y la aceptación de los valores masculinos de Sergio Sinay.
Quina gracia aquell de “La Rateta que escombrava l’escaleta”. Habrá que leerlo para curar lo del “mal d’amor” 😉
A ver si estas navidades encuentro un hueco para leerlo! Saludos.