Artís Gener, Avel·lí. Paraules d’Opòton el vell. Barcelona: Edicions 62, 2000

Avel·lí Artís Gener, “Tísner” (1912-2000), va estudiar a l’Escola de Belles Arts. De molt jove ja es va distingir com a periodista i ninotaire de diversos diaris i setmanaris. En aquesta etapa fou quan va popularitzar el pseudònim de “Tísner”, terme que va formar amb les últimes lletres del seu primer cognom i les tres primeres del segon. Va combatre a la guerra civil en contra de l’alçament militar i el 1939 es va haver d’exiliar a Mèxic on va coincidir amb el seu amic, i més tard cunyat, Pere Calders. Avel·lí Artís va tornar de Mèxic el 1965.

Ja establert novament a Barcelona, va tornar al periodisme amb diverses col·laboracions, entre les quals cal citar el naixement del primer setmanari en català des del final de la guerra, el Tele/estel i una secció fixa de mots encreuats, a més d’una caricatura diària al Correo Catalán.

Col·laborà a Serra d’Or amb un problema de mots encreuats; més tard, en publicava un cada dia a El País i, finalment, la coneguda secció de mots encreuats de La Vanguardia. Va participar en la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i en va ser president del 1990 al 1994.

És un reconegut autor de novel·les, i ha obtingut, entre d’altres, el premi Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d’Or. També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Avel·lí Artís-Gener, al marge de la seva activitat literària, ha estat també un lluitador incansable per les llibertats de Catalunya i per la democràcia. Periodista de carrer, escenògraf agosarat en el teatre i en el cinema, escriptor de novel·les, de relats, d’obres juvenils, de memòries, d’assaigs, l’han convertit en un exemple d’una generació d’escriptors.

El mes de maig va fer cent anys del seu naixement i juntament amb Pere Calders i Joan Sales també mereix un post pel seu tarannà dinàmic, vital, i per la seva lucidesa en la ironia.

Una mostra de la seva lluita per la democràcia i les llibertats al Catalunya és la mirada sarcàstica que desenvolupa a la narració de la novel·la Paraules d’Opòton el vell que també mostra l’arrelament i la gran estima de Tísner cap a Mèxic.

Paraules d’Opòton el vell va ser elaborada a Mèxic i va requerir un enorme treball de documentació història i antropològica perquè, a banda d’un treball mestre quant a artifici lingüístic i estructural, també és una crònica a la inversa de la conquesta d’Amèrica. Narra el viatge dels asteques que descobrien Galícia l’any 1489 motivats per inquietuds religioses.

L’any 1968, Tísner, va publicar a l’Espanya franquista una paròdica temàtica i estilística de les cròniques de les índies i a la vegada va mostrar a través d’un text humorístic i irònic la situació catalana a través del prisma del poble mexicà.

Tísner ens demostra la seva mestria amb les paraules a través d’un text subversiu cap els règims totalitaris amb dos nivells narratius ben interrelacionats on la versemblança i la ironia treballin al seu favor contra la censura.

En un primer nivell narratiu ens trobem un narrador editor que es presenta com l’encarregat de traduir al català el tex escrit en nàhuati  i que fa l’ullet al lector amb la intenció de guanyar-se la seva complicitat. I per una altra banda trobem al vell Opòton, un asteca terrissaire testimoni de la descoberta que dedica els seus temps de lleure en la senectut per parlar dels records entorn la descoberta. Tísner va arribar a dir que els personatge se li assemblava perquè tot i no ser ell terrissaire i asteca compartien un pensament, una idea.

Tísner no  descuida els arcaismes, les elisions, les repeticions i tampoc les notes aclaridores de l’editor. I deixa traspuar la importància de la llengua per conèixer la història d’un país.

La meravella d’aquesta magnífica obra d’Avel·lí Artís és somriure davant l’explicació que Opòton fa de la vida i costums gallecs des del prisma de la cultura asteca amb una mirada que els fa ridículs i absurds. La ironia i el sarcasme necessaris per amagar la importància cabdal de l’escriptura d’aquest llibre a l’exili: relativitzar les veritats absolutes i condemnar la imposició d’uns pobles sobre els altres.

Us convido a recordar a Tísner de la mà de la Vanguardia i d’una partida multitudinària a Scrabble per homenatjar-lo en el seu centenari del seu naixement.

I no deixeu de fer una ullada al Dossier sobre Tísner que la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver ha preparat per homenatjar aquest autor i acompanyar a l’exposició Avel·lí Artís Gener, un petit homenatge que es podrà veure a la seva sala d’exposicions fins el dia 29 de juny.