Pepita Teixidor

Pepita Teixidor (Barcelona, 1865 – 8 de febrer de 1914), va ser una exquisida pintora de flors modernista. Treballava al taller compartit amb el seu germà a Vallvidrera, inspirant-se en el paisatge, la natura de Collserola. Va ser una dona pionera perquè va decidir ser una artista professional, dedicant-se plenament a la seva carrera. La societat catalana li va dedicar un monument al Parc de la Ciutadella, el primer que singularitza, a la ciutat de Barcelona, una dona amb nom i cognoms, i ofici, propis.
 


 
La historiadora Mª Isabel Gascón ens descobreix la seva figura a través de l’exposició “Pepita Teixidor i el seu món” realitzada pel Grup d’Història de les Dones de Fent Història.
 


 

Nuestras pintoras.- Pepita Texidor

…Donde hay que ver a Pepita es en su refugio de la sierra que domina Barcelona; en su casita de Vallvidrera, empinada en la cima de la loma, con grandes ventanas que, abiertas, son dos admirables marcos. Uno de ellos, el que mira hacia el mediodía, encuadrando la ciudad inmensa que allá bajo de las vertientes cubiertas de pinares y retamas se extiende cual misterioso tapiz echado a la orilla de un mar incomparable, mar latino, de oro o plata, según le besa el sol o la luna. El otro ventanal es un marco único sobre el paisaje agreste, de lomas cubiertas de bosques aromáticos, en las que reposan como aves blancas los caseríos allí sembrados. En el horizonte infinito, perfílanse las azuladas cumbres del Montseny, la montaña de las tradiciones catalanas, y la lilácea diadema de Montserrat, estuche del templo de oro donde los siglos guardan religiosamente la perla de Cataluña, la Virgen negra y adorada, y más allá, las ondas níveas y rosadas de la cordillera pirenaica. Allí trabajan Pepita y su hermano Modest en las horas que descansan de sus excursiones artísticas por la sierra. El estudio es grande y hermoso, y en él entran generosos todos los aromas de la montaña, toda la luz del cielo, todos los reflejos de los astros, todos los trinos de los ruiseñores que anidan allí en los bosques que rodean la casita. Allí es donde hay que conocer a Pepita en su nido de Vallvidrera, donde reside desde la primavera hasta los cierzos invernales…

Carmen Karr. La Actualidad 22 de febrero de 1913

 

4 Comments

  1. Moltes gràcies per contribuir alconeixement de la nostra història també des de les dones. No coneixia la figura d’aquesta pintora i espero anar descobrint més sobre ella i d’altres dones que formen part del nostre llegat actual.

    • Bon dia Noelia,
      Moltes gràcies a tu per seguir-nos. La Pepita Teixidor va ser molt reconeguda en la seva època, però va caure en l’oblit de gènere, com tantes altres dones. Des de la Biblioteca la volem reivindicar i recordar-la com es mereix.

  2. Hace poco que sigo estos foros, me parecen muy interesantes, aprendo mucho de nuevos autores y autoras literarios/a y ahora también de pintoras.
    Muchas Gracias.

    • Bon dia Nuria,
      Moltes gràcies a tu per seguir-nos. La Pepita Teixidor va ser molt reconeguda en la seva època, però va caure en l’oblit de gènere, com tantes altres dones. Des de la Biblioteca volem reivindicar-la i recordar-la com es mereix.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.