Parlaré d’una sèrie que té la mala sort de no ser The Wire. És possible que us agradi The Wire i també The Shield, a mi em passa, però potser no és el més normal.
The Shield és una sèrie de policies, i d’acció, quedaria bé dir que voregen la fina línia que separa els policies honestos dels corruptes, però els protagonistes fa temps que van creuar la línia.
Així que tenim una serie sobre policies corruptes, i res més? Doncs això no és tot. Tenir de protagonistes a uns “dolents” requereix jugar molt bé amb els matisos, perquè els espectadors puguin empatitzar amb ells, si només són dolents allò no rutllarà. El gran encert de la sèrie és fer que aquests dolents siguin molt més que dolents. Menció especial en aquest aspecte per l’actor protagonista, Michael Chiklis, el seu treball en aquesta sèrie li va valer un Emmy i un Golden Globe.
Per fer-me entendre explicaré el primer capítol, en aquest un nou policia entra a l’equip de Vic Mackey, l’equip d’assalt de la policia de Farmington (lloc fictici a la megalòpolis de Los Angeles). Aquest nou policia és de fet un membre d’Afers Interns, que vol desvelar els tripijocs de Mackey i els seus. Assalten la casa d’un camell, hi ha trets, el camell mor, i aleshores agafant la pistola de la mà del cadàver Mackey clava un tret al nou policia. Això al primer capítol, tota una declaració d’intencions.
A la resta de capítols veiem que potser aquesta manera d’actuar completament al marge de la llei sigui força efectiva per fer-se respectar. Los Angeles és una ciutat d’unes dimensions descomunals, entre 80 i 100 quilòmetres de punta a punta, hi viuen més de 15 milions de persones i entre aquests milions hi ha moltes bandes. Bandes de mexicans, de negres, de coreans, d’armenis, de salvadorenys, One Niners, Los Mags…. Si vols que un traficant t’avisi de qui és el responsable d’un tiroteig, és evident que l’hauràs de deixar traficar, o ajudar-lo amb la competència. Vic Mackey i el seu equip fan això, i s’emporten els seus calés, però també fan la seva feina. A la comissaria, quan arriba un cas de violència entre bandes, avisen en Vic.
I la comissaria és el gran escenari. Com si es tractés d’una sitcom entre les parets d’una tronada comissaria desfilaran els altres personatges, que de simples comparses per relaxar-nos una mica entre tanta acció, acaben menjant-se en ocasions els autèntics protagonistes. Una de les característiques d’una bona sèrie és tenir uns grans secundaris, i aquí ho van aconseguir.
Tenim les vicissituds de l’equip d’assalt, l’enfonsament de la vida familiar de Vic, els intents d’assumptes interns i de diferents comissaris d’enxampar-lo, la política policial afectant la seva feina. Set temporades plenes d’acció a un ritme trepidant, però que no us enganyi això ni un principi massa linial, la sèrie és bona i el millor ho mostraran a partir de la tercera temporada, coincidint amb els cameos d’actors que entren a protagonitzar una o dues temporades com Forest Whitaker o Glen Close.
En aquest tràiler (només està en anglès) us podeu fer una idea del que és la sèrie, acció trepidant, sí, policies corruptes, també, però molt molts matisos, una sèrie que abasta tota la gamma dels grisos.
doncs quan acabi la fascinant The Wire em poso amb aquesta!
Murakami
Estic fascinada amb aquest autor desde que vaig llegir Kafka a la platja, despres va ser Toquio blues, 1q84 etc. etc.
Per Sant Jordi em comprare Balla, balla, balla que segur no em defraudarà gens ni mica.
Bon Sant Jordi a tothom.
Per a mi “The Wire” és insuperable però “The Shield” és una sèrie boníssima i trepidant (la filmació càmera en mà és espectacular); els personatges et deixen bocabadat i les trames molt treballades… No te n’oblides de personatges com Vic Mackey o Shane Vendrell…
Molt bona recomanació Tyler!
Una sèrie fantàstica que t’enganxa des del primer capítol i que manté el nivell durant les set temporades. Estic d’acord amb tu, totalment recomanable!
Em vaig comprar The Wire i la tinc ben abandonada, i ara veig això !! Una altra sèrie policíaca!! Noooooo. Què he de fer? Veure The Wire i després The Shield? A l’inrevés? Passo de The Wire? Maleït bloc :-(…
Totes dues sèries es van començar a emetre el mateix any, 2002, i totes dues són boníssimes. Jo vaig veure primer “The Wire” i és el que et recomano perquè sens dubte és una sèrie que ha marcat un abans i un després, és una sèrie rodona en el seu plantejament i en tot els seus personatges. The Shield és molt bona però en la meva opinió no manté el mateix nivell a totes les temporades (sobretot al final) ni tampoc el desenvolupament de tots els personatges és tant brillant com a de The Wire malgrat que el personatge principal és impressionant i hi ha escenes que són inolvidables…
Gran sèrie tot i que, com molt bé dius, té la mala sort de conviure amb “The Wire”. No és ben bé el mateix, però molt recomanable també “Homeland”…
Llàstima que fos “maltractada” emetent-la a altes hores de la matinada… I jo no veig tanta semblança amb The Wire.
Té molt bona pinta aquesta sèrie, molt millor que moltes que posen a la tele en horari comercial (per exemple “el mentalista” que, sense ser una mala sèrie, és molt poc consistent). L’entrada al blog és molt bona però ara tinc encara més ganes de veure “The Wire” jejeje.
No hi ha molt personatges amb el carisma i la força del Vic Mackey, molt a prop del nivel de cualsevol de The Wire. Tots a The Shield es mostran com personatges amb gran complexitat de lluçs i ombres, i el repart es absolutament soberbi, especialment Walton Goggings. Una serie Top-5.
(Perdoneu el meu catalá!).