Toriyama, Akira. Dr. Slump
Barcelona: Planeta DeAgostini, 2009-
Dr. Slump Arale. Vol. 1.
Barcelona: Savor, 2011
Era el 1986 o 1987, a la tarda, en tornar d’escola, les televisions programaven dibuixos. Fins aquí tot normal, o això semblava. Però els que teníem uns 8-9 anys quan va fer la seva primera aparició el Dr. Slump no ens va semblar normal, allò era genial!
Un professor petit i tap de bassa que podia ser alt i ben plantat mentre aguantés la respiració, i la seva creació: Arale, una nena-robot superforta i superesbojarrada, amb tendència a treure’s el cap i llençar-lo pels aires. I vivien a la Vila del Pingüí, amb altres veïns, una escola, uns policies atemorits per l’Arale, un Suppaman, dos alienígenes… Era tan demencial que no podies més que pixar-te de riure. Només per això Akira Toriyama s’ha guanyat un lloc o l’Olimp dels Déus del Còmic.
No ens va semblar normal, ens va encantar, massivament, i crec que encara no ens hem recuperat del tot. Després va arribar Bola de Drac i allò ja no era exactament el mateix. Sóc dels que creu que Dr. Slump era el producte per adults i Bola de Drac el de nens, no és una idea massa popular. Però el Dr. Slump amb la seva afició a les “revistes de noies” (afició compartida pel Follet Tortuga), o capaç d’idear un complicat invent per aixecar-li les faldilles a la senyoreta Yamabuki i veure-li les calcetes… eren acudits divertits, però els adults en gaudien més que els nens.
Els còmics van trigar més a arribar, el 1986 “manga” semblava una coneguda marca de roba escrita amb una errata. I un dels primers manga a publicar-se aquí va ser Bola de drac, tot i que al seu autor no li feia gaire gràcia publicar la seva obra fora del Japó, unes reticències que també van endarrerir força la publicació de la seva gran obra Dr.Slump, però ja fa uns anys que en podem gaudir, i no us deixeu enganyar pel fet que a les biblioteques tinguem Dr.Slump a la secció infantil, us pixareu de riure igual amb 13 que amb 35.
8 Comments
Gotta love the japanese! Aquest no el conec, però la teva descripció del personatge del Dr. Slump em recorda molt al Shin-chan (el meu home i jo som grans admiradors de la família Nohara :). Segur que el buscaré a la biblioteca Can Fabra on tenen una secció de còmic impressionant.
Hola,
Jo veia el dr. slump, cada dia, l’excusa era la meva filla que llavors tenia 9 anys, però m’ho mirava i m’agradava.
Sempre ha sigut genial aquesta sèrie! de les millors, gran Toriyama! 🙂
Vaig créixer amb el Dr. Slump, una de les millors sèries animades de la història, imaginativa, transgressora, divertida i molt esbojarrada.
A casa encara diem frases de la sèrie de tant en tant 🙂
Fa poc que he tornat d’un viatge al Japó i vaig estar a la zona “anime”de Tokio …. una passada, la gent vestida pel carrer dels seus pernosatges preferits… entre ells l’Arade ¡¡¡
estarà bé donar-li un cop d´ull, la serie era bona y si els còmic son igual de fidel que el del Shin shan simplement genial
Sempre ha sigut la meva obra favorita de Toriyama. La resta em carrega una mica.
Haurien de tornar a emetre series japoneses així de bones a la televisió catalana.
A veure si podríem tornar a l’època daurada on feien grans animes de qualitat com Inuyasha, Death Note, yuyu hakusho,etc…