Bribián, Carlos. Pinocho Blues. Barcelona : Glénat, DL 2010

Els monstres han infectat el bosc de la il·lusió i Pinotxo els haurà de vèncer al més pur estil “bluesmen”, enfrontant-se als seus propis dimonis.

Serà Pinotxo capaç de trobar els tresors amagats? Vencerà als monstres? Aconseguirà salvar les princeses?

Trobarem totes les respostes correctament dosificades en aquesta faula de Carlos Bribián on la vida es mostra, amb les seves llums i les seves ombres, davant la mirada ingènua d’un nou vingut al món.

Aquest és un blues tristament familiar, que ens parla dels pitjors aspectes de la crisi, i també, del costat més fosc de les persones. Pinotxo lluitarà per solucionar els problemes econòmics que asfixien al seu pare, el fuster Gepeto, protegint-se amb un para-sol fetitxe. S’endinsarà en el bosc per trobar-hi els tresors amagats, haurà d’enfrontar-se als perills que l’aguaiten entre les ombres, lliurarà batalles tan espectaculars com les de Bola de Drac, i salvarà princeses en aventures tan llegendàries com la de Zelda.

El més increïble és que Carlos Bribián, partint del clàssic de Collodi, aconsegueix transportar-nos a aquest paisatge modern. Tanmateix, també és d’agrair que l’autor ens presenti un Pinotxo de traços refinats que ens parla d’emocions. Per això, de seguida descobrim el cor pur que acompanya la mirada innocent de l’aventurer.

Pinocho Blues és una història d’iniciació, de descobriments vitals com ara, la sexualitat, i també és una reflexió sobre les eleccions personals que fem cada vegada que ens trobem enmig d’una cruïlla. Al principi, Pinotxo no en sap res del món ni de la vida. Ho anirà descobrint a mesura que avança la narració, i veurem com es veu arrossegat fins a la cruïlla on l’esperen els dimonis. Allà és on aprendrà a tocar la seva pròpia cançó, a prendre decisions i a lluitar per allò en què creu.

Pinocho Blues no és només la versió moderna d’un clàssic. És una narració fresca, d’excel•lent dibuix que enganxa pel seu magnetisme. Una lectura absolutament encantadora.