Lutes, Jason
Houdini : el rey de las esposas
Bilbao : Astiberri, 2007
Aviso importante: me he librado de más esposas, grillos y grilletes que cualquier otro ser humano vivo.
¡VEA
a Houdini preparar su más peligroso salto mortal!…
Així comença aquesta novel·la gràfica sobre Harry Houdini, anomenat “El rei de les manilles”, per la seva habilitat en desempallegar-se d’elles i en obrir tot tipus de candaus.
L’acció del còmic transcorre al llarg d’un dia de la vida de Houdini: des dels preparatius a primera hora fins al final de l’actuació que va fer l’1 de maig de 1908 des del pont Harvard de Cambridge, Massachussets, del que va saltar emmanillat.
El guió d’aquesta novel·la gràfica és de Jason Lutes, autor dels còmics Juego de manos i la trilogia Berlín (de moment inacabada) i està dibuixat per Nick Bertozzi, autor del còmic El Salón amb Pablo Picasso com a protagonista.
Ambdós autors han condensat al llarg de les seves pàgines els trets més característics de la personalitat de Harry Houdini: addicte al treball, summament exigent i perfeccionista, obsessionat per la fama i el reconeixement…, la seva relació amb la seva dona i els seus trucs publicitaris per atreure a les masses. El dibuix en bitò blanc i negre i blau ens transporta a començaments del segle XX i capta l’essència d’una època on els espectacles de varietats eren la única diversió existent i prometien al públic actuacions úniques i desconegudes.
Harry Houdini fou l’artífex del naixement d’una figura artística nova dins l’il·lusionisme: l’escapista. La seva imatge d’home atrapat per la societat que lluitava per a alliberar-se va generar-li molta fama, al punt d’esdevenir un veritable show-man. Mai va ocultar el fet que era molt hàbil en escapar-se dels reptes proposats, tot i que amagava els detalls exactes de com s’alliberava per a mantenir viu el suspens del moment. Les actuacions de Houdini amb manilles, candaus i camises de força van donar lloc al repertori bàsic actual de l’escapisme.
Houdini el rey de las esposas es va publicat el 2007 com a primer volum d’una col·lecció de còmics biogràfics sobre diferents personalitats de la història dels EEUU destinada a joves de 10 a 14 anys, encara que la seva lectura és perfectament recomanable per al públic adult. Per això, el còmic es complementa amb una introducció molt amena sobre la biografia de Harry Houdini i una anàlisi d’algunes de les vinyetes.
Us diré que la lectura se m’ha fet massa curta, són només noranta pàgines que es llegeixen en un no-res. Per això, aquí teniu una gravació amb un dels seus números d’escapisme. Sembla senzill… oi?
6 Comments
Doncs, em sembla molt difícil!! Encara tinc a la memòria la pel·lícula “El Gran Houdini” dels anys 50 amb el Toni Curtis de “prota” (una mica envellida) i, la més recent del 2007 amb el Guy Pierce fent de Houdini.
Sempre ha estat un personatge molt interessant per mi, amb tota l’atenció de la societat de la seva època… Tot un personatge!
La veritat és que tinc curiositat per fer-li una ullada!
Si tens l’oportunitat de poder fullejar aquest còmic, segur que t’enganxarà! Vaja, a mí em va passar…
Cercant més informació sobre Houdini vaig comprovar que devia ser un personatge ben especial amb maníes d’una superestrella com les d’avui dia tipus Madonna o similar. De fet, era el més semblant a una superestrella que hi havia en la seva època.
Ens llegim!
Houdini va ser un personatge únic. El seu nom el va treure del mag més important de la història de la Màgia, Robert-Houdin (1805-1871), creador de la màgia moderna. Robert-Houdin va portar la Màgia al teatre, inclús va crear el seu propi teatre, on era habitual el també mag, Melies i on aquest va projectar les seves primeres pel·lícules.
Sobre Harry Houdini és curiós que un cop va morir la seva mare, amb qui es sentia molt unit, va intentar contactar amb ella a través dels mèdiums. Com es va sentir enganyat, va dedicar-se a desemmascarar a tots els que li prometien connectar amb l’altre món. Houdini però, sempre va conservar l’esperança que algun d’aquells mèdiums fos de debò. S’ho va prendre tant seriosament, que just abans de morir va dir-li a la seva dona unes paraules que li tindria que dir el mèdium que intentés contactar amb ell. Cada any des de que va morir, la seva dona va fer una sessió d’espiritisme esperant escoltar aquelles paraules…
És molt destacable com aquest còmic aconsegueix resumir en tant poc espai tota la tensió i la importància dels espectacles de Houdini.
Sempre m’ha sorprès de Houdini la manera com va morir.
La vida de Houdini fou molt interessant com bé dius, Ignatius. I un cop mort, va començar la llegenda…
Sembla un llibre que pot ser molt entretingut per que ens recrea una epòca en la cual com que la gent s’aborria ,les espectacles forà de lo normal els semblaven unics. Tambè el llibre es descriu psiscologìcament al protagonista.