Us presentem una selecció de grups i artistes que operen als marges del sistema, lluny dels focus de la premsa especialitzada i dels escenaris dels grans festivals. No tenen companyies de management darrera. Ni patrocinadors. Publiquen les seves cançons a segells independents o directament a plataformes digitals com Bandcamp o YouTube. Són els grups que abans apareixien als fanzins i publicaven cassettes. Malgrat tot fan cançons meravelloses i tenen un discurs d’aquell que els entesos diuen “captivador”. Són la pera, vaja.

Per restringir una mica el camp de la selecció ens hem centrat en el terreny del pop electrònic i hem deixat de banda alguns noms més coneguts -igualment recomanables, no cal dir-ho-, com Hidrogenesse o Joe Crepúsculo. Hem escollit només grups i artistes que estan en actiu; els podreu caçar en viu a sales com l’espai Zowie, Hijau USB, la sala VOL o la tenda de discos Ultralocal.

Com a banda sonora podeu punxar la següent llista d’Spotify
 

 

Caliza

 

 
La madrilenya Elisa Pérez va tocar a bandes com Cosmin Adelaida o Rusos Blancos. Fa uns tres anys va començar a fer cançons ella sola, amb l’ajuda d’uns sintetitzadors i el programa d’edició musical Garageband (beneït sigui!). Mar de cristal va ser publicat el març de l’any passat pel segell Gramaciones Grabofónicas, és una meravella de synth pop atmosfèric, com si Caliza fos la neboda de Julee Cruise.

Cançó recomanada: Oro.
 

Severine Beata

 

 
El projecte de la malaguenya Marta Pelaez -llicenciada en musicologia i amb experiència a altres grups- sorprèn per la personalitat que transmet la seva música. El ojo brillante -publicat per l’interessantíssim segell català Repetidor– és d’aquells discos que et fan viatjar en “alfombra voladora”. Música feta amb sintetitzadors, d’aires retrofuturistes, com si les cançons fossin la banda sonora imaginària de la pel·lícula de culte Els 5.000 dits del Dr. T o de la sèrie dels 80 Planeta imaginari.

Cançó recomanada: Paseo con Anders.

España Futurista

 

 
Fa poc vaig tenir oportunitat de veure España Futurista -el grup, no el projecte nacional- perquè me’ls va recomanar un amic. Darrere d’aquest nom tan suggerent es troba el dibuixant Paco Alcázar i si coneixeu els seus comics, ja us podeu imaginar una mica per on es mou en el terreny musical. Destaca especialment l’ús dels arxius sonors en forma de samplers que donen forma a les seves cançons; en directe ho acompanya dels corresponents clips de vídeo, una experiència digna de ser viscuda.

Si entreu al seu Bandcamp, veureu que Alcázar té molts més projectes, tots d’un notable interès.

Cançó recomanada: Matar y morir / Cani a muerte

Los Ganglios

 

 
Seguint amb la vena kitsch hilarant d’España Futurista la següent elecció no pot ser una altra que els “clàssics” Los Ganglios, un grup amb bastants seguidors a Barcelona. Estem davant del grup que millor ha processat la influència omnipresent que té la cultura del meme, el Gif i totes aquelles coses que ens trobem a Internet que no tenen un creador artístic amb noms i cognoms i que mereixerien estar a un museu. Són coses que estan reconfigurant la forma del nostre cervell i Los Ganglios li han posat banda sonora.

Cançó recomanada: El Subiduki / Infocreación
 

Betacam

 

 
Bregat a grups com Rusos Blancos, Cosmen Adelaida o Templeton, el músic castellà Javier Carrasco té una carrera de gairebé deu anys a les seves espatlles. Mítico és el seu primer LP i va sortir l’any passat. Una col·lecció de cançons que beuen del synth pop i que flirtegen amb l’italo disco, Franco Battiato i d’altres referents més propers geogràficament com Carlos Berlanga o Mecano. Té algun tema realment -ejem- mític.

Cançó recomanada: La discusión / Otras chavalas
 

Cabiria

 

 
Eva Valero va començar a pujar cançons al seu Bandcamp fa uns tres anys. L’any passat va publicar el seu primer disc, C’est Lindy On (homenatge a la cantant canadenca Celine Dion), que recopila cançons antigues i noves. Per fora semblen cançons de pop melancòlic i atmosfèric gravat a l’habitació el diumenge a la tarda, però de mica en mica anem descobrint que amaguen reflexions sobre la cultura del meme i d’internet en general; una manera de fer molt post-moderna i millenial. C’est Lindy on no té moltes pretensions, i precisament per això és un win total.

Imprescindible el videoclip de la dibuixant Rocío Quillahuaman
 

 
Cançó recomanada: Jodorowsky

Desert

 

 
Cristina Checa i Eloi Caballé fa uns cinc anys que fan pop electrònic i el seu últim EP, Sense EP (La Castanya, 2018), és el disc més aconseguit de tots els que han fet fins ara. El seu discurs cada vegada és més sofisticat sense perdre immediatesa, com si agaféssim a Kate Bush i Jessy Lanza i les ajuntéssim per fer un disc.

Cançó recomanada: Sense wifi
 

Gúdar

 

 
Quan vaig escoltar per primera vegada aquest grup d’El Prat em vaig sentir com si hagués descobert un joier ple de brillants que algú hagués enterrat al jardí de sota casa meva. Gudar tenen una personalitat artística molt forta que es manifesta en diferents aspectes: les lletres, la manera de cantar, de compondre, el disseny… A més porten el segell Hijau USB i la sala de concerts del mateix nom. El fet que no apareguin a la premsa musical especialitzada ni als grans festivals fa que me’ls estimi encara més.

Cançó recomanada: totes, moltes vegades.

Autoescuela

 

 
Les estones mortes fent surf per Bandcamp la majoria de vegades acaben donant resultats satisfactoris. Autoescuela són dos nois asturians que viuen a l’estranger i aprofiten les vacances d’estiu per gravar totes les cançons que poden. Cap d’elles passa dels dos minuts i totes tenen en comú unes lletres iròniques i un acostament al pop des de diferents estils (cap d’ells és l’avorrida fotocòpia de l’indie rock d’arrel anglosaxona). Només llegint alguns dels títols de Quattro ja us podreu fer una idea de per on van els “tiros”: Miami en el trastero, Oda al catastro, Ganar el tour…

Cançó recomanada: Areces, Isla canela.