En els primers capítols del llibre que esmento hi ha un recull de situacions en què l’economia familiar fa fallida. En alguns casos hi ha un desconcert davant un desequilibri entre despeses i ingressos que augmenta amb el temps. En d’altres no s’ha previst una circumstància hostil que fa trontollar l’economia familiar. En els últims casos hi ha el problema de viure per sobre de les pròpies possibilitats. De fet, en qualsevol llibre d’economia familiar es recomana que hi hagi un estalvi, i això significa que s’ha de viure per sota de les pròpies possibilitats. El resultat del desequilibri de pressupost és ben clar: el crèdit. I aquí hi ha el principal problema: no poder-se desempallegar del mecanisme del crèdit.
L’últim capítol del llibre parla de les dues cares de la nostra personalitat. Una prioritza l’èxit a curt termini i vol satisfer les necessitats d’una manera ràpida. L’altra cara és la del sacrifici del present i de la satisfacció a llarg termini. Recordeu que en un altre llibre ja vaig tractar de les decisions de les inversions que es recolzen en aquesta segona cara. Quan un cau en un possible desequilibri cal repensar si cobrim les nostres necessitats d’una manera coherent. L’autor parla que és crucial que guanyi la nostra personalitat prudent. Hi ha un llibre que parla sobre l’aprenentatge de saber esperar guanys amb el temps:
Mischel, Walter
El test de la golosina
Como entender y manejar el autocontrol
2015
Un cop tens problemes amb el crèdit, l’autor proposa unes fases per a sortir-se’n bé:
1. Assumir la responsabilitat del problema.
2. Saber quin és el punt de partida, o sigui, la nostra situació: pla de despeses i ingressos reals.
3. Tallar despeses d’una forma raonable.
4. Intentar augmentar els ingressos amb la intenció d’aconseguir un estalvi.
5. El primer pagament a fer sempre serà les teves necessitats bàsiques cobertes i no el crèdit.
6. Cal centrar-se a eliminar deute.
És, sens dubte, una marató trencar inèrcies creditícies o excés de consum. Per això, l’autor evoca, d’una forma reiterativa i agressiva, el sacrifici que cal fer per a obtenir a llarg termini un èxit financer. En tot cas jo hi afegiria un aspecte no tractat en el llibre: demanar ajuda al nostre cercle de relacions, tant pel que fa al suport afectiu com al suport material o econòmic. La nostra xarxa de relacions és un dels tresors que tots tenim. Pel que fa al nivell d’estalvi recomanat seria aproximadament un 20-30% dels ingressos, si és possible, ja que, si som realistes, hem de reconèixer que no sempre vivim una situació de solvència folgada.
El pressupost de despeses inclou les següents partides: habitatge – alimentació – subministraments (electricitat, aigua…) – manteniment de la llar (neteja…) – roba – transports – salut – educació – oci – aportacions filantròpiques. Per començar, cal anar apuntant les despeses diàries per a conèixer a fons el nostre consum, però a la llarga cal contrastar grans xifres a cada partida de manera que es controli el moviment mensual. A Internet podeu trobar moltes plantilles de pressupostos familiars.
El problema del control pressupostari no és exclusivament familiar. En l’àmbit de l’empresa, de les institucions públiques i del país esdevé un problema de primer ordre. Us recomano un llibre que en parla referint-se a l’empresa:
El mateix autor té diversos llibres sobre plans de negoci i la utilització de taules dinàmiques.