El Pirineu és un lloc especial, em resulta evident des de la meva visió de “pixapins de Can Fanga”. És un lloc que abans de passar per un procés brutal de despoblament i abandó, i acabar reconvertit en gran part en un ressort turístic, era un lloc ple de vida i de gent. Era un lloc dur, a la frontera, en condicions força extremes, amb fred i neu quan la calefacció era un luxe i el sol fet de sobreviure una lluita constant. Hi vivia gent, hi passaven coses, i aquí hi ha una selecció de llibres pirinencs. Abans de posar-m’hi m’agradaria recordar que Albert Vilaró amb el seu policia andorrà Boix també ha ambientat llibres a la zona, tot i això és un Pirineu i un país completament actual, i aquests llibres es situen més enrera en el temps i més avall de la frontera de Sant Julià.
 

 

 
Cabré, Jaume
Les veus del Pamano
Barcelona: Proa, 2010

Anirem endavant i endarrera en el temps gràcies a la troballa d’uns quaderns amagats en una escola pirinenca ara abandonada. Els quaderns són les cartes d’un pare a la seva filla, que no ha arribat a conèixer. El pare és el professor de l’escola, Oriol Fontelles, un professor idealista que arriba a l’escola del poble de Torena, prop de la riba del Pamano el 1943, acompanyat de la seva dona embarassada. Són uns anys difícils, una duríssima postguerra, un indret allunyat ple de secrets i odis creuats. Són a més a més els anys dels maquis, i dels falangistes i l’exèrcit que hi lluiten. La guerra civil ha deixat moltes ferides obertes, al poble hi ha dos poders, l’alcalde (òbviament del “movimiento”) i Elisenda Vilabrú, la filla de la casa més rica de Torena. A més a més, el 1944 els nazis comencen a recular a França i això ho aprofiten els maquis, si aconsegueixen conquerir terreny, poden forçar una intervenció dels aliats, un escenari que tots els membres del poder lluitaran per evitar, a qualsevol preu.Fvides saa

Un entorn dur, i un moment encara més dur, mal moment per ser un idealista quan només es pot escollir entre el que és dolent o el que és pitjor, i de vegades ni això. Les decisions faran que al final l’Oriol no conegui la seva filla, la dona se n’allunyarà abans de donar a llum. Però les conseqüències del que ha fet arribarà fins als nostres dies, i Elisenda Vilabrú en serà una part molt important.

Les vides sacsejades pels darrers fets històrics, i l’adaptació al medi de tots els protagonistes com a manera de no extingir-se, en un entorn que és el que està condemnat a l’extinció. Un resum un pèl críptic però imprescindible per no deixar això farcit d’espòilers.

 

 
Coll, Pep
Dos taüts negres i dos de blancs
Barcelona: Proa, 2013

De vegades es pot parlar d’un llibre mencionant-ne un de semblant però més conegut, és una manera força inexacta, però molt útil. En aquest cas el referent que se’ns acut de manera immediata és la gran obra de Truman Capote: A sang freda.

Aquí tenim l’assassinat aparentment inexplicable, absurd fins i tot, d’una família de masovers, quatre taüts, dos de negres pels adults i dos de blancs. Aquí no tindrem una recreació minuciosa i cronològica dels fets, aquí cada personatge tindrà un capítol i així des de diferents punts de vista n’anirem treien l’entrellat a l’assumpte.

Igual que a Les veus del Pamano ens trobem en un moment cronològic molt precís, acabada la Guerra Civil i amb la Segona Guerra Mundial en marxa, i amb els Pirineus que eren tant una zona estratègica pels contrabandistes com pels maquis. De totes maneres aquí el tema maquis no hi és tan present, però sí la “justícia” franquista. En aquells moments el règim ni tan sols intentava dissimular el que era, per sortir bé d’un procés amb tot en contra només calia tenir diners o contractar un advocat addicte al règim, en aquest cas “caballero legionario mutilado”.

El retrat d’una gent, d’uns corrents d’odi tan antics com la terra, i amb el parlar típic de cadascú, una de les troballes d’aquest llibre. També és especialment divertida la part que la Guàrdia Civil necessita intèrpret per interrogar un testimoni que només sap parlar “dialecto”.
 

 

 
Solsona, Ramon
Allò que va passar a Cardòs
Barcelona: Proa, 2016

El Pirineu va ser a partir del segle XX una zona que veia com l’agricultura perdia força però en guanyava la producció d’energia. Les primeres obres d’enginyeria dedicades a electrificar el país van començar el 1912 amb les construccions de les centrals hidroelèctriques de Talarn i Seròs, impulsades per La Canadenca, tot això està explicat al llibre de Xavier Moret Dr. Pearson: l’home que va portar la llum a Catalunya, però m’estic escapant del tema. Ara som als 60 i la idea d’aprofitar el Pirineu per fer electricitat torna a tenir força, i per fer els grans projectes fa falta molta mà d’obra.

Algunes obres al Pirineu s’havien fet gràcies als treballs forçats dels presoners en acabar la Guerra Civil. Però el llibre s’ambienta als 60 i això ja no es pot fer i la gran empresa recluta treballadors al sud d’Espanya per venir a treballar aquí. Allà les perspectives són escasses, anys de latifundi i caciquisme fan que molta gent no pugui prosperar i agafi el camí del nord. L’empresa els contractava i el pujava en un autocar i cap al Pirineu. Les condicions de treball eren molt dures, sobretot a l’hivern, és una feina ben pagada, suficient per estalviar i endur-se la família. I uns pobles que començaven a decaure van viure un ressorgir momentani, obrien bars, les botigues no donaven l’abast a vendre xiruques i roba pels treballadors, es van fer carreteres, però amb tanta gent també era inevitable que passessin coses, el capellà no feia més que advertir que no anàvem bé, que tanta indecència, tantes turistes i tanta gent nouvinguda sense temor de déu… allò no podia acabar bé.

Banderes comunistes col·locades al capdamunt de muntanyes, i moltes infidelitats, es veu que les dones malcasades de la zona van aprofitar l’abundància d’homes forasters. I les infidelitats, en un lloc on el divorci no existia, era molt fàcil que no acabés bé.

 
Tres llibres que retraten el Pirineu, una zona complexa, i potser sabent d’on ve ens farem una millor idea de cap a on va. Tres llibres d’autors catalans de primer nivell, llibres gruixuts que tot i això es llegeixen en un moment, a més de densos i plens d’història es llegeixen bé, no és tan habitual.