Coixet, Isabel. Mi vida sin mi. Barcelona : Filmax, DL 2004  

Ann és una mare de família de 23 anys, tot i que sembla feliç, la seva existència és grisa, sense emocions, un dia el metge li diu que li queden pocs mesos de vida, però lluny d’esfondrar-se descobreix el plaer de viure gràcies a una llista de coses que vol fer abans de morir.

Una pel·lícula plena d’emocions, somriures, amors i personatges extraordinaris … per cert, no deixeu molt lluny la capsa de mocadors.

Ann (Sarah Polley) té 23 anys, dues filles, un marit (Scott Speedman) sense feina, una mare (Deborah Harry) que odia el món i un pare que està a la presó, treballa fent la neteja per les nits a la universitat i viu en una caravana al jardí de la seva mare. Un dia li diuen que té un càncer avançat i li queda poc temps de vida, a partir d’aquest moment la seva existència canvia radicalment, la protagonista descobreix el plaer de viure gràcies a una llista que confecciona de “coses a fer abans de morir”: canviar-se el pentinat, buscar nòvia al seu marit i parella a la seva mare, conèixer un home diferent i, sobretot, deixar-ho tot ben lligat per quan ella no hi sigui.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MnRuXmT5m5I[/youtube]

Isabel Coixet, és una publicista, directora de cinema i guionista catalana. De les seves pel·lícules destaquen: Cosas que nunca te dije (1996), Mi vida sin mi (2003), La vida secreta de las palabras (2005), Elegy (2007) i Mapa de los sonidos de Tokyo (2009). Moltes de les pel·lícules de la directora giren al voltant de la necessitat d’estimar i de la mort, Mi vida sin mí n’és un clar exemple.  L’any 2000 va crear la seva pròpia productora: Miss Wasabi, amb la que ha produït moltes de les seves pel·lícules més conegudes.

Una de les coses més remarcables de la pel·lícula són els personatges, tant els principals, com Ann: Sarah Polley, Don: Scott Speedman o Lee: Mark Ruffalo, o els secundaris, sense la veïna (Leonor Watling) o la peluquera (María de Medeiros) la pel·lícula perdria una part del seu encant. El paper protagonista, Ann, l’interpreta magistralment Sarah Polley, una actriu, cantant i directora de cinema canadenca, que dos anys després va tornar a treballar sota la direcció de

Coixet interpretant a Hanna, a la pel·lícula La vida secreta de las palabras.

La banda sonora també és un dels punts destacables de la pel·lícula composta per Alfonso de Vilallonga, segur que ningú surt del cinema sense estar taral·lejant la melodia de la cançó “Senza Fine”.

Mi vida sin mí va guanyar diversos premis d’entre els que destaquen:
– Premi del Jurat de les Filmotecas Alemanas al Festival Internacional de Cine de Berlín (2003)
– Premi “Ojo Crítico de Cine” de Radio Nacional de España (2003)
– Premi a la millor pel·lícula canadenca al Festival de Cine Atlantic (Canadà) (2003)
– Premi al mejor actor, Scott Speedman, al FestivalInternacional de Cine de Dones de Burdeos (2003)
– Nominada a la millor pel·lícula i millor directora, Isabel Coixet, als Premis del Cine Europeu (2003)
– Nominada a la millor pel·lícula, millor directora, Isabel Coixet, millor guió adaptat, Isabel Coixet, millor actriu protagonista, Sarah Polley, i millor cançó, “Humans Like You” de Chop Suey, als Premis Goya (2003)