Zemeckis, Robert. Regreso al futuro. Madrid : Universal, 2007

Em pregunto si m’arrisco molt tornant a recomanar una pel·lícula dels 80, i la resposta potser sigui afirmativa, però és que no em puc estar de recuperar una vegada més un d’aquells films que van marcar una època i que van quedar a la retina i la memòria de les masses.

Dirigida pel Robert Zemeckis i produïda per l’Steven Spielberg, Regreso al futuro es va estrenar al 1985 i va suposar el trampolí a la fama mundial del seu protagonista, el Michael J. Fox. Regreso al futuro ens explica les aventures que viu un adolescent americà que es veu transportat al passat en una màquina del temps inventada per un científic, una mica boig,  amic seu. La seva entrada inesperada, a l’any 1955, altera els fets que van fer que la seva mare i el seu pare es coneguessin i s’enamoressin i ell ha d’intentar arreglar-ho perquè tot quedi com estava, si no la seva existència perilla.

Regreso al futuro és una pel·lícula adreçada a tots els públics, d’aventures i embolics i amb una mica de ciència ficció. És original, divertida i amb ritme. Ambientada als anys 50, resulta visualment molt atractiva gràcies al vestuari i la decoració dels locals de la època en la qual es situa. La banda sonora barreja èxits del passat i del futur i juga també un paper molt important a l’hora de situar a l’espectador en un escenari pre-rock&roll.

Regreso al futuro va ser la primera d’una trilogia, però tot i que les altres dues són també força entretingudes, cap d’elles va arribar al nivell de la primera que va esdevenir un autèntic èxit de taquilla.

Tot i que el visionat del tràiler us pugui resultar una mica ranci, la pel·lícula ha complert 25 anys i es nota el pas del temps, us animo a qui no l’hagi vist a que li doni una oportunitat, val la pena i passareu una molt bona estona.