Horner, James. Titanic: music from the motion picture. [S.l.]: Sony, p. 1997
Amb motiu que la matinada del 14 al 15 d’abril del 2012 es commemoren cent anys de l’enfonsament del Titànic, que s’ha estrenat a les nostres pantalles la pel·lícula Titànic en tres dimensions i, que a més a més, podem veure una exposició al Museu Marítim de Barcelona, recordem la banda sonora de Titànic (James Cameron, 1997) composta per James Horner (Los Angeles, 1957).
No cal presentar la pel·lícula, ja que ha estat durant molts anys la més taquillera de la història del cinema i guanyadora d’onze Òscars inclosos els de millor música original i millor cançó original.
James Cameron va voler que la pel·lícula tingués un to cèltic, per aquest motiu va pensar en Enya per compondre la banda sonora; però la cantant va refusar l’oferta. Com a segona opció, li va oferir a James Horner que l’any 1995 havia compost la música de Braveheart (Mel Gibson, 1995) amb un to similar al que buscava.
James Cameron i James Horner ja havien col·laborat junts a Aliens (1986), però l’experiència va ser desastrosa, i tots dos pensaven que no tornarien a treballar mai junts.
La banda sonora de Titànic s’estructura en tres grans apartats: el romàntic, els catastròfic i l’elegíac. L’apartat romàntic és una música suau i molts cops tocada a piano, un exemple clar és la cançó final. A l’apartat catastròfic hi trobem les escenes d’acció de la pel·lícula com per exemple l’enfonsament. En aquesta part sorprèn la similitud amb peces que ell mateix havia compost per les pel·lícules: En honor a la verdad (Edward Zwick, 1996) i Apol·lo 13 (Ron Howard,1995). I el tercer apartat és l’elegíac, on trobem el tons cèltics de la banda sonora i la col·laboració de Sissel pels cors. Un exemple clau seria l’himne al mar.
Hi ha una anècdota referent als títols de crèdit del film. James Cameron no hi volia cap cançó, però James Horner amb ajuda del lletrista Will Jennings i la cantant Céline Dion van compondre el tema My heart will go on, i quan James Cameron va sentir la cançó, va decidir incloure-la als títols de crèdit. James Horner va treure el disc Back to Titanic que va rescatar alguns temes que no va poder incloure al primer disc.
Al 2009, James Cameron i James Horner van tornar a col·laborar junts a la pel·lícula Avatar amb uns resultats extraordinaris.
Us deixem amb dos temes representatius de la banda sonora: Southampton
i My heart will go on. Bona música!!!
M’agrada especialment com expliques l’estructura d’aquesta banda sonora ( romàntica, catastròfica i l’elegíaca).
Moltes gràcies guapa!!!
Gràcies per la música, que fa falta amb tants icebergs que hi han surant per tot arreu!! Paraula de capi.
Capità amb vostè al timò, no s’hagués enfonsat!!!
M’ha agradat molt l’explicació i n’he après un munt de coses que no sabia. Gràcies Neville, veig que és tot un món molt interessant el de les bandes sonores.
Moltes gràcies Tormento!!!
Ahir vaig anar a veure l’exposició del Titànic al Museu Marítim i va estar molt bé!
Jo encara no he anat, però tinc moltes ganes veure-la!!!!
Titànic … qui no ha tingut la tentació de posar-se a la punta (proa?) i cantar “My heart will go on” quan ha pujat a un vaixell, encara que sigui una golondrina 😉
Veig que és tot un món això de les bandes sonores, bon post Neville!
L’inspiració d’aquest post va venir en el viatge de Palma de Mallorca a Barcelona via marítima i t’he de confesar que vaig dir Sóc el rei del món a la punta del vaixell. Els altres passatgers es van riure a la meva costa!!!
Molt bona pedagogia, senyor Longbottom, la que fa vosté del món de les bandes sonores. Més enllà de la música de Titanic -que em sembla molt bona, tot i que jo, que sóc una classicota, prefereixo al senyors Barry o Williams per a aquest tipus de cinema-, veig molt profitosa la seva tasca de disecció d’una banda sonora. Segur que, si segueix en aquesta línia, en uns mesos ens mirem (ens escoltem) les bandes sonores com a alguna cosa més que la música d’acompanyament d’unes imatges.
Moltes gràcies!!! No es preocupi senyoreta Nomina que el proper serà el Memòries d’Àfrica de John Barry
Una pelicula que sens dubte ens va cautivar a mès d’un en la seva epoca i a la actualitat.
Hola Vanessa,
I tant jo la vaig veure dues vegades quan es va estrenar, ja fa temps que no l’he vista, segurament la veure aviat. He de reconèixer que fa més de 10 anys que no havia escoltat la banda sonora. Moltes gràcies
Sí, és el moment ideal tant per recordar el fet històric com la pel·lícula que va aconseguir tornar-nos-el a portar a l’actualitat i que alhora ens va demostrar que el cinema de grans produccions pot ser tan íntim i proper com un xiuxiueig a cau d’orella! Tot i que, com dius, la història tingui una banda sonora no del tot original, és difícil no imaginar-se l’espectacular trasbals d’una època sense taral·lejar alguna de les notes del disc. Un fet, convertit en símbol, i unes emocions, convertides en música, que cent anys després ens haurien de fer reflexionar! Gràcies per recordar-nos-ho, Neville!
Moltes gràcies David, i estic molt d’acord amb el teu comentari
Unes de les millors bandes sonores és indubtablement la de Titanic, però la de “El guardaespaldas” crec que és insoperable.