Sampedro, José Luís (et al.). Reacciona
Madrid: Aguilar, 2011
Stéphane Hessel ens alertà i ens animà a prendre consciència del què ens envoltava i a indignar-nos davant la situació que s’estava vivint. Poc després, una sèrie d’intel·lectuals espanyols han plasmat els motius d’aquesta indignació (tant a nivell mundial com local) per tal que, definitivament, la societat en general i els joves en particular, reaccionem.
Des d’una gran varietat d’oficis, experiències i punts de vista, gent molt significativa en la lluita pels drets humans, acadèmics i comunicadors, llisten alguns dels motius, en diferents àmbits, que són no només motiu d’indignació sinó que exigeixen la nostra reacció si es vol canviar alguna cosa. Si a Hessel alguns li han retret que s’ha limitat a fer un pamflet sense contingut, a Reacciona, de contingut n’hi ha, i molt.
L’economista i escriptor, José Luís Sampedro ofereix una visió general centrada en les causes històriques i socials de la crisi. L’ex-director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza crida fa un resum de causes internacionals i conseqüències, alhora aporta possibles solucions. El jutge Baltasar Garzón a més de fer un repàs a la situació judicial del país, encoratja a la societat civil a sortir de la seva letargia i actuar. L’economista Juan Torres López desmunta una per una les mentires de la crisi (com la cèlebre excusa de que ningú la va veure venir) i contradiu algunes de les opinions que sovint se’ns mostren als mitjans de comunicació. La també economista Àngels Martínez i Castells fa un resum de les repercussions quotidianes de les privatitzacions, la corrupció i l’economia submergida. La periodista (i coordinadora del llibre) Rosa María Artal alerta dels perills de la desinformació en un món, paradoxalment, amb tanta facilitat de comunicació. El periodista Ignacio Escolar, mordaç com sempre, fa palesos els números crítics de la societat espanyola (que no poden deixar indiferents). Els investigadors de CSIC, Carlos Martínez i Javier López Facal, aposten per un canvi de “déus”, les creences i valors, tant de ciutadans com a nivell global. El periodista Javier Pérez de Albéniz aboga pel dret a la cultura que, a més, pot ser la millor eina per a la revolució. I, l’editora Lourdes Lucía alerta d’algunes ombres del nostre temps i anima a seguir movent-se.
Com diu Federico Mayor Zaragoza: Sí, ha arribat el moment de superar els límits d’allò “possible” i fer realitat demà molts impossibles avui. (…) Si no hi ha evolució a temps, hi ha revolució, amb el risc de violència que això comporta. La diferència entre evolució i revolució és la “r” de responsabilitat. Ha arribat, doncs, el temps de l’acció, de la llibertat d’expressió, de la responsabilitat.

I,… s’està reaccionant, des de les places i carrers de tota Catalunya, de l’estat espanyol, del món, a través del Moviment 15M (més informació a: AcampadaBCN, Democràcia Real Ja). Si més no, s’ha aconseguit que la gent s’animi a pensar i a prendre consciència de la situació, a ser més responsables a nivell individual, a perdre la por a expressar-se i saber que no s’estàs sol i a ser més crítics amb el què ens envolta. I, com diu Hessel al seu nou llibre, fer un pas enllà i comprometre’ns (més enllà de la votació a les eleccions), és a dir, obrir-se al món que ens envolta, dir que hi ha alguna cosa per inventar, en definitiva, no ser ni derrotista ni resignat.
Us deixem amb les sàvies paraules d’un dels articulistes del llibre, José Luís Sampedro, entrevistat per Iñaki Gabilondo.
Por un futuro – Part 1
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LwrJ4nUlpkE[/youtube]
Por un futuro – Part 2
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7wsoymhD460&feature=related [/youtube]






1 Comment
Un altre títol interessantíssim per a moblar les nostres consciències és el Manifiesto de economistas aterrados. Va en la línia de tot allò que es comenta en aquest completíssim post de la Gerda.