A les biblioteques trobaràs:
Nietzsche, Friedrich. El nacimiento de la tragedia. Madrid : Alianza 2000.
Al GREC. Festival de Barcelona
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Alemanya 1844-1900) és conegut per obres tan subversives com Així parlà Zaratustra , Ecce homo: com s’arriba a ser allò que s’és. Però l’obra que avui us recomano és el germen d’el Nietzsche filòsof i subversiu.
Friedrich Nietzsche era un jove catedràtic de filologia clàssica quan va publicar El naixement de la tragèdia. Va ser la seva primera obra amb 26 anys i va ser l’obra que el va pràcticament condemnar a l’ostracisme acadèmic. Aquesta obra va ser acollida, primerament en silenci, i després amb crítiques sagnants.
Intentaré fer-vos entendre el perquè: el jove Nietzsche va formular una nova visió del món. A través dels clàssics que el món occidental havia utilitzat per crear el món fins llavors, Nietzsche va formular una altra visió del món i va demostrar en aquest llibre que les investigacions sobre el món clàssic solament havien arribat fins a la superfície.
Nietzsche amb la característica supèrbia de la joventut i avalat per la seva observació de la vida, la mort i el seu aprenentatge de Schopenhauer i del llavors amic Richard Wagner va plasmar el sentiment vital grec que rodeja la tragèdia i la transcedència que la tragèdia va significar pel renaixement del món occidental.
La seva nova visió del món és el que en filosofia actualment s’estudia com “el pensament tràgic”
“El pensament tràgic” es basa en que la vida i la mort tot és un. Que la vida és una font eterna que desenvolupant-se es va fent mal a ella mateixa, esquinçant-se i fent patir fins a la felicitat suprema que és la mort, l’origen.
Nietzsche ens explica la vida com el començament de la mort, que a la seva manera és el començament d’una nova vida. Nietzsche va afirmar que la llei eterna de les coses es compleix en l’esdevenir constant. Afirma que no existeix la culpa i que consegüentment no hi ha redempció. I que les persones són ésser innocents que neixen per esdevenir i que el món es justifica i es redimeix per la bellesa. Els éssers humans naixem per morir i en l’esdevenir cap a l’origen de tot l’art és allò que ens salva.
La Tragèdia grega per Nietzsche és l’expressió suprema del geni grec perquè la tragèdia grega uneix dos instints artístics de la natura: Dionís i Apol·lo. La visió crua del dolor de la vida simbolitzada per Dionís i la bellesa de les imatges apol·línies.
En aquest llibre el jove romàntic Nietzsche defèn que allò que els clàssics grecs ens volien fer entendre amb la Tragèdia és que el nostre llenguatge i consciència habitual és apol·lini i no ens deixa connectar amb la realitat dionisíaca en la qual realment vivim. Nietzsche diu que la nostra vida és drama i que vivim enganyats.
Així explica Nietzsche la Tragèdia: la tragèdia és portadora de consol metafísic perquè la nostra existència és Son. Un Son que ens creem. La nostra existència és plaer i sofriment a la par. Nietzsche incideix en què el món es contradictori i que tot neix i arribat el moment mor.
El pensament fins el segle XIX havia estat que la felicitat la trobem en nosaltres mateixos. I que solament coneixent-nos podem arribar a ser primordials i únics. El pensament socràtic que hi havia a l’entorn acadèmic de Nietzsche es resumia en què cadascú té la responsabilitat de la felicitat a la qual s’arriba pel coneixement d’un mateix i per l’autodomini d’un mateix. I el que intentava explicar Nietzsche en aquest primer llibre és que existeix un ordre de coses previ que els grecs van intentar fer-nos entendre mitjançant la Tragèdia.
La societat de Nietzsche pecava de racionalitzar-lo tot?
Nietzsche va patir un accés de febre romàntica, trencadora, regeneradora que va focalitzar en la filologia clàssica i que després el va portar a d’altres camps del pensament humà?
Àlex Rigola fa d’aquest pensament primerenc de Nietzsche un poema visual on divuit personatges dialoguen, ballen, riuen, pateixen.
Us convido a fer un tast:
Jo no me’l vull perdre i vosaltres?
1 Comment
La veritat és que nietzsche em va impressionar molt quan el vaig descobrir a l’institut i des de llavors sempre l’he intentat llegir quan he tingut un moment, m’ajuda a aïllar-me.