A les biblioteques trobaràs:   

Miller, Arthur. Todos eran mis hijos. Madrid : MK, 1988.   

Al GREC. Festival de Barcelona  

Miller, Arthur. Todos eran mis hijos. Adaptació i direcció: Claudio Tolcachir.  Del 29 de juny al 31 de juliol. Dimarts a divendres, 21.30 h. Dissabtes, 19 i 22 h. Diumenges, 19 h. Teatre Poliorama.  

Todos eran mis hijos és com una tragèdia grega però sense déus ni herois. Ens trobem en un poble de l’oest mitjà dels Estats Units l’any 1947. Joe Keller és el prototípic pare de família de l’època, un home d’uns 60 anys, un emprenedor que ha aconseguit la seva fortuna amb la fabricació de peces per als avions militars que participen a la Segona Guerra Mundial. Un home que, per sobre de tot, estima la seva família i que, pel benestar dels seus, ho ha sacrificat tot … fins i tot la seva consciència.

 I és que en Joe va ser responsable de l’enviament de peces defectuoses que van provocar la fallida d’uns quants avions i la consegüent mort de vint-i-un joves combatents. Tot i conèixer la condició d’aquestes peces, atemorit pel fet de no poder complir amb els requeriments del govern i arruinar el negoci, decideix enviar-les igualment. Aconsegueix eludir la presó quan convenç la justícia que la culpa va ser del seu soci.   

Al llarg de la funció, anirem coneixent els detalls de la vida d’en Joe i de la seva família. Així sabem que un dels seus dos fills, Larry, està desaparegut en combat. L’altre, Chris, supervivent de la guerra mira de reconduir la seva vida proposant matrimoni a Ann, la que va ser xicota del seu germà Larry. Sabem que la mare ha mig embogit esperant el miracle del retorn d’en Larry, negant-se a considerar-lo mort com fa la resta de la família. I, finalment, en el clímax de l’obra, acabarem sabent gràcies a una carta en possessió de l’Ann, que la responsabilitat d’en Joe va molt més enllà dels vint-i-un morts pels avions defectuosos. La revelació d’aquest secret provocarà la tragèdia i la catarsi final.   

Estrenada l’any 1947, Todos eran mis hijos va ser la segona obra d’Arthur Miller, i el seu primer èxit després del fracàs del seu debut a Broadway, Un home amb molta sort. Fins i tot va guanyar el premi del circle de crítics de teatre de Nova York, superant la llegendària Un tranvia anomenat desig de Tennessee Williams. En aquesta obra ja trobem els grans temes de l’univers de Miller: la crítica a l’individualisme i a la deshumanització de la societat capitalista i industrial, les relacions paterno-filials o el revers més amarg del somni americà.   

Una actitud crítica que torna a estar d’actualitat, i que en el seu moment li va costar enfrontar-se a la cacera de bruixes del senador McCarthy i a comparèixer davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes però per sort la seva carrera no se’n va  ressentir. Ens ha deixat clàssics del teatre com Muerte de un viajante (1949), El crisol (1953) o Panorama des del pont (1955), pels quals l’any 2002 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les lletres.    

Ara, en el marc del festival Grec de Barcelona, tenim l’oportunitat de gaudir d’una nova versió de l’obra, dirigida en aquesta ocasió pel jove director argentí Claudio Tolcachir i amb un repartiment ple de cares conegudes:  

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8HXmYOLJHHI[/youtube]