Cipolla, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Crítica, 2012
Carlo Maria Cipolla va ser un important historiador econòmic, però segurament ha passat a la història per ser el creador de la Teoria de l’Estupidesa, formulada a Las leyes fundamentales de la estupidez humana, que junt a El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la edad media, formen el llibre que ens ocupa. Un pamflet que en molts moments ens fa riure, però que també conté una lectura seriosa dels temes que ens proposa. Les intencions de l’autor queden clares doncs, des del mateix títol: alegre, però no en excés. Humor i rigorositat al reflexionar sobre el funcionament de les coses i de l’espècie humana.
El primer text és una sàtira contundent del simplisme utilitzat per alguns historiadors per explicar fets que en realitat són molt més complexos del que ens volen fer creure. Alguns exemples hilarants utilitzats per Cipolla: la caiguda de l’Imperi Romà per l’enverinament per plom de la seva casta aristocràtica, l’origen de les Creuades per l’ànsia europea d’obtenir pebre, espècia afrodisíaca o la causa de la Guerra dels Cent Anys situada en el litigi entre els reis anglesos i francesos per la propietat de les vinyes de l’Aquitània.
Però ens interessa en aquesta ressenya centrar-nos en la segona part: Las leyes fundamentales de la estupidez humana. Un deliciós text que estableix una teoria sobre l’estupidesa humana i les seves terribles conseqüències. Sota l’aparença d’utilització del mètode científic i de l’anàlisi sociològic, la teoria adquireix un rigor quasi inqüestionable. Les lleis que ens proposa Cipolla són perfectament aplicables a la nostra quotidianitat, i això les fa més terribles tot i que el plantejament de l’autor parteix des d’un punt de vista humorístic. Des de la classificació de les persones en grups (incauts, intel·ligents, malvats i estúpids), passant per la pròpia i divertida formulació de les cinc lleis fonamentals fins a arribar a la relació entre l’estupidesa humana i l’exercici del poder, la lectura és una veritable revelació que va acompanyada sempre d’una bona dosi de somriures.
Però aquesta darrera reflexió del text sobre el mal que causen els estúpids en l’exercici del poder és el que fa que la Teoria de la Estupidesa adquireix una extraordinària actualitat. Inquietant, afegiria.
Cert és que el text ens deixa un regust agredolç després de llegir-lo: tot i l’humor, també s’identifica un cert missatge de pessimisme i derrota. I és que la realitat s’entossudeix en demostrar-nos la vigència de la Teoria de Cipolla…
Ferran Rañé amb la direcció de Blanca Bardagil s’ha inspirat en Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana per donar cos a Estúpids, un espectacle teatral que s’estrena el 30 de gener a la La Seca-Espai Brossa de Barcelona. Si l’obra conserva una part del fi humor que atresora el llibre, estem segurs que serà un èxit. Us deixem amb el tràiler promocional d’Estúpids.
5 Comments
Aiis les lleis de la estupidesa humana…quina veritat com un temple…si és que hi ha alguns individus que son tan predecibles.
La classificació de les persones en grups m’ha semblat molt verídica si fem una mirada als companys que ens envolten a l’escola, feina, vida quotidiana ens adonem que son perfectament classificables.
Ferran Ranyé és un actor genial serà increible veure’l interpretar aquesta obra.
L’espectacle ESTÚPIDS, per a un sol actor, (La Seca-Espai Brossa) que la Blanca Bardagil i jo hem construït plegats, s’inspira en aquest intel·ligent i explosiu assaig de Carlo Maria Cipolla “Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana”. No es tractava, doncs, d’aixecar el text del gran historiador i professor italià. El seu text, té el valor d’un impecable assaig de ciència social amb l’ ironia i narrativa que Cipolla li confereix. Recomanem efusivament la seva lectura.
Nosaltres, hem perseguit en tot moment la teatralitat. Els espectadors seran els assistents a una conferència itinerant d’un famós Professor. Però avui, aquest arriba tard i els seu esborra-pissarres professional, un home per a tot realment singular, s’oferirà a començar ell mateix la conferencia, perquè s’ho sap de memòria…i imitarà al professor. Circularem, doncs, per referències i fórmules de Cipolla, però dins aquest context de gresca teatral on l’esborra pissarres ens conduirà al seu món entranyable, al del seu admirat professor i al de les seves tesis acadèmiques. Probablement ens farà somriure i dubtar dels límits de l’amistat, de l’absurd i de la pròpia estupidesa.
A casa sempre hem disfrutat amb els treballs de Ferran Rañé i aquesta nova obra que presenta a La Seca de ben segur que la veurem perquè, a més, el tema és força interessant i la proposta teatral molt atractiva.
M’acabo de llegir Las Leyes fundamentales de la estupidez humana i no he parat de riure fins que l’he acabat. Tal i com ens diu el Néstor, hi podem veure reflexada la nostra actualitat política. M’ha encantat la tercera Llei Fonamental ” una persona estúpida és una persona que causa danys a una altra persona o grup de persones sense obtindre, al mateix temps, un prifit per a sí mateix, o inclús obtenint un prejudici” Brutaaal 🙂
La lectura de ‘Las leyes fundamentales de la estupidez humana’ em va fer riure molt, no es podia dir més clar allò que fa temps que sospitàvem…