Cheever, John. Contes
Barcelona: Proa, 2007
Us vull recomanar un autor que porta el sobrenom de “el Txekjov de les urbanitzacions” i que destaca per la seva brillantor a l’hora de mostrar-nos en la seva obra que el que realment importa és allò que no diu sobre la quotidianitat dels seus contemporanis.
És John Cheever (1912-1982), i us el vull recomanar no només perquè és un escriptor del qual fa cent anys del seu naixement sinó perquè és l’autor de relats que reflecteix, com no s’ha tornat a fer mai més, l’alienació, el desarrelament, el desassossec amb un punt satíric que no amaga la comprensió i compassió de l’autor cap a aquells que descriu.
John Cheever pertany a la generació de Henry Miller, Saul Below i William Burroughs.
Els seus relats són magistrals retrats dels complexos residencials de l’extraradi on la vida es regeix pels convencionalisme fariseus que amaguen drames tant punyents com el sofriment i la soledat.
John Cheever localitza tota la seva obra a la imaginària Shady Hill, nom que utilitza per aquesta Amèrica del Nord suburbana, on els marits cada dia agafen el tren per anar a les oficines, mentre que les seves esposes cuiden la casa, la canalla i les relacions amb el veïnat. Shady Hill és golf, tenis, festes i reunions cíviques, clubs privats i parròquia. Llocs on ser blanc i protestant és un requisit.
Per il·lustrar la seva brillant i clarivident mirada a la societat nord-americana contemporània us recomano una lectura acurada del relat El nedador. És un relat que es troba a la col·lecció de contes El brigadier i la vídua del golf.
El nedador s’ha definit com al·legoria de la mitologia i la història americana. El seu protagonista, Neddy Merrill, decideix fer un recorregut de tornada a casa per l’imaginari riu Lucinda, a través de les piscines dels seus amics del comtat. Us deixarà trasbalsats i entendreu allò que us he dit al principi d’aquesta recomanació sobre que allò que importa no es el que diu.
No us el podeu perdre i a més pels que us agrada al cinema Frank Perry/Sydney Pollack van portar aquest relat a les pantalles amb Burt Lancaster de protagonista l’any 1968.
Només afegir que va guanyar el prestigiós Premi Pulitzer l’any 1982 i que va publicar els seus relats a la prestigiosa revista The New Yorker on també han publicat autors de la talla de Truman Capote i Raymond Carver.
La seva vida d’alcohòlic, la seva bisexualitat que li torturava van minar una vida que un càncer li va arrabassar l’any 1982. El relat breu social nord-americà va perdre un mestre.
Us deixo aquestes imatges de la pel·licula. I espero que aquest autor es converteixi en un dels vostres favorits narradors del segle XX.
8 Comments
Us deixo un enllaç, per tal que feu un tastet:
http://www.cuentosinfin.com/el-nadador/
i us adonareu que el temps llisca com l’aigua…
Fascinant! Li faré lloc a la tauleta de nit ;P
Felicitats pel post, Tieta Mame. Ha estat una alegria per mi obrir el Bibarnabloc i trobar la gran foto de la portada (la mirada trapella de Cheever, el póster de Joan Miró…) d’un llibre que em va acompanyar durant moltes nits i que just vaig acabar de llegir fa pocs mesos.
Realment, “El nedador” és magistral, però també ho són una bona part dels més de seixanta relats que componen aquesta imbatible antologia (“La ràdio enorme”, “El superintendent”, “El camió de mudances escarlata”,…). M’afegeixo, per tant, a la recomanació.
Fa temps que el tinc pendent! M’ha anat bé que em fessis un recordatori!!
Despres d’aquest tastet, el posso a la llista sense cap dubte
Com diu l’Arnold tots els relats fan imbatible l’obra de Cheever. No us penedireu, segur. I de cop i volta us trobareu recomanant als vostres amics i familiars més d’un dels relats. Perquè com us ha mostrat Francesc Xavier no és solament el tema del relat sinó una tècnica acurada que fa que visquem el relat.
El vaig veure tan gros que l’havia desestimat. Però el post i els comentaris m’han fet venir gana de llegir-me’l. Ara mateix el vaig a reservar.
Me l’apunto per llegir!!!