Bard, Christine. Historia política del pantalón. Barcelona: Tusquets, 2012
Christine Bard, en aquesta obra recentment traduïda al castellà, fa un seguiment pel recorregut d’aquesta peça de vestir, dels orígens fins a la seva universalització. Però atenció, que no ens enganyi el títol: no es tracta només d’un episodi en la història de la moda, sinó que reflexa la construcció del gènere sexual.
L’escriptora George Sand (1804-1876) fou la precursora en l’ús femení del pantaló. Quan era tan sols una nena va tirar la seva cotilla dins un barril de vi i de ben jove va començar a vestir com un home. A més a més de ser una peça de vestir còmoda, el vestit masculí reflexava també els seus compromisos polítics.
Tan sols tinc una passió, la idea d’igualtat, va escriure el 1848.
Actualment, és fàcil trobar uns pantalons dins l’armari de qualsevol dona i que aquests s’adaptin perfectament als dictàmens de la moda, però el pantaló no sempre va estar ben vist com a peça femenina. Successor dels calçons, el pantaló va simbolitzar la masculinitat i el poder.
Durant la Revolució Francesa, va expressar els valors republicans i es convertí en un element clau del nou ordre polític. Però les dones van seguir condemnades a l’Antic Règim, tant en drets com en vestimenta. Una ordenança de 1800 va prohibir a les franceses l’ús de pantalons. El 1848 s’establí el sufragi universal però les franceses no es trobaven incloses en “tots els francesos”… Per a elles, posar-se un pantaló seguirà sent un delicte fins a finals del segle XIX.
I res millor que una prohibició per tal que s’incrementi el desig, així que el pantaló va acompanyar totes les transgressions que encaminaren cap a l’emancipació de la dona.

En la progressiva popularització del pantaló durant el segle XX hi varen influir els esports, la preocupació per protegir el cos femení i l’accés de les dones a uns llocs de treball més diversificats. No serà fins les dècades dels 60 i 70 quan aquesta peça de vestir es feminitzi. Tanmateix, fins el 1980 les diputades franceses van tenir vetat l’accés a l’Assemblea Nacional si es presentaven amb la vestimenta característica del sexe oposat.
Finalment l’autora també reflexiona sobre la possible universalització de la faldilla, que després de la del pantaló, seria un gran senyal de la reducció de la diferència entre sexes. Encara som lluny d’aquest fet.
Sens dubte aquesta obra ens farà reflexionar.

Christine Bard és professora d’història contemporània de la Universitat d’Angers. Des del 2000 presideix l’associació Archives du Féminisme i és la coordinadora científica del Museé virtuel d’Histoire des Femmes et du Genre. És autora de diversos assajos, entre els que destaquen:
Les filles de Marienne: Histoire des feminismes (1914-1940) (1985), Garçonnes (1998), Un siglo de antifeminismo: El largo camino de la emancipación de la mujer (1999) i Ce que soulève la jupe (2010).
I si us interessa conèixer les dones que van ser pioneres al llarg de la història en l’ús dels pantalons, podeu consultar l’Àlbum El País Historia política de la moda.
3 Comments
és un bon llibre, grácies per la recomanació.
És interessant veure com la historiadora Cristine Bard mostra com una peça de roba s’utilitza per a assenyalar el poder!
Sembla mentida que els tan pràtics pantalons donin tant de sí.
Trobo que és un tema interessantíssim. M’estic aficionant als llibres que ens parlen de les modes.Moltes gràcies per les recomanacions tan encertades.