Warbeck, Stephen. Shakespeare in love: B.S.O. [S.l.]: Sony, 1998
Segurament coneixereu la història de Romeo i Julieta, o bé perquè heu llegit el clàssic de William Shakespeare o bé perquè heu vist alguna adaptació cinematogràfica. Doncs al 1998 el director anglès John Madden (Portsmouth, 1949) va dirigir la pel·lícula que narra l’origen i inspiració de la tràgica història dels amants de Verona.
John Madden, un apassionat de l’obra de l’autor anglès, es va entusiasmar quan li va caure a les mans un guió escrit per Marc Norman i Tom Stoppard amb el nom de Shakespeare in love bassat en la història de William Shakespeare, un autor teatral que ha perdut la seva inspiració i la seva musa, fins que troba una aristòcrata que s’enamora i recupera la inspiració perduda. Per compondre la banda sonora, el director va escollir a Stephen Warbeck (Southampton, 1948).
Ens trobem davant d’una música elegant, que sap transmetre molt bé una sensibilitat romàntica barrejada sobretot amb una sonoritat còmica i divertida. Un dels principis de composició en pel·lícules d’època diu que la música s’ha d’acostar al període històric en que està ambientada. I aquesta banda sonora n’és un bon exemple gràcies a l’aparició d’instruments musicals de l’època. També cal destacar que l’ús d’un cor femení que ens ajuda a endinsar-nos dins l’època.
El tret més característic d’aquesta banda sonora és el caràcter divertit, distret i festiu que desprèn tota la música, tret necessari al tractar-se d’una comèdia.
Stephen Warbeck ha col·laborat amb John Madden amb dos títols més, La mandolina del capità Corelli (John Madden, 2001) i La veritat oculta (John Madden, 2005). Destaquem que el compositor també ha treballat en el cinema espanyol en dos títols: Deseo (Gerardo Vera, 2002) i Miguel y William (Inés París, 2007).
3 Comments
Una banda sonora molt bona i alegre
Tota la raó, Fina!!
Jo, en canvi, aquesta banda sonora l’he trobada sempre un pèl repetitiva i empalagosa, massa uniforme.