Antes de que se enfríe el café
Barcelona: Plaza & Janés, 2021
“Si pudieras volver atrás, ¿a quién visitarías?
Aquesta és la premissa sota la qual gira l’argument d’aquesta novel·la. La història és molt senzilla i parla d’una llegenda urbana que explica que, en un lloc amagat a un carrer d’una ciutat, es troba una petita cafeteria on, si et seus en un lloc concret del local, pots viatjar al passat. Però qualsevol viatge en el temps pot tenir conseqüències greus, per això, hi ha algunes regles que s’han de respectar sí o sí. I quines són aquestes normes? Doncs poden ser simples i complicades a la vegada:
- Només pots viatjar al passat i trobar-te amb una persona si aquesta ja ha estat en aquesta cafeteria
- Encara que tornis al passat, el futur mai canviarà… per molt que ho intentis i ho vulguis
- Només pots viatjar en un seient concret. Si està ocupat, només et pots seure quan la persona que està asseguda s’aixequi.
- Mentre estiguis al passat, no et pots moure ni aixecar-te del seient.
- El viatge en el temps només dura el temps que triga en refredar-se el cafè.
A la cafeteria Funikuri Funikura aquestes són les regles. Ara que les saps… També voldries anar allà i viatjar al passat? A qui voldries veure? Què li diries?
Toshikazu Kawaguchi, autor d’aquesta novel·la, va néixer a Osaka, al Japó, i entre els seus oficis destaquen productor, director i escriptor pel grup de teatre Sonic Snail. “Antes de que se enfríe el café” va ser el seu debut com a novel·lista. Basada en l’obra teatral del mateix nom, va aconseguir el primer premi al Festival de drama Suginami. Després del seu èxit, també es va fer l’adaptació al cinema i al Japó, també va tenir una bona acollida.
La novel·la ens ofereix a través de quatre relats, les experiències de quatre persones diferents que necessiten aquest viatge al passat per resoldre alguna qüestió personal. Totes amaguen situacions personals, i conflictes emocionals, que necessiten aquesta oportunitat per tornar-se a trobar, no només amb aquesta persona del seu passat, si no també amb sí mateixos. Aquest viatge també s’emporta una part del present de cada persona que inicia el trajecte. Per això, el que comença com a curiositat i, altres vegades, com a desesperació i últim recurs, inicia un viatge personal que sempre té conseqüències a la vida de cadascuna de les persones implicades.
Aquesta és una historia intimista que s’endinsa en els personatges poc a poc. La seva lectura és senzilla i agradable… quasi com beure una bona tassa de cafè. És una història sense presses així que recomano que facis la seva lectura també d’aquesta manera. El llibre es divideix en quatre capítols i, cadascun d’ells, explica una història. Una parella separada que s’anava a casar, un matrimoni on ell ha perdut la memòria, una germana que fuig de casa i la història d’una mare i una filla… molt importants a la mateixa història d’aquesta cafeteria que, òbviament, no descobriré aquí.
Aquesta novel·la va tenir una molt bona acollida i això va fer que l’autor escrigués una segona part amb més històries on, aquesta enigmàtica cafeteria, continua sent la protagonista.
La Felicidad cabe en una taza de café
Barcelona: Plaza y Janés, 2023
Les dues novel·les parlen de l’amor, de l’esperança i de les segones oportunitats. Cada persona porta recorregut un camí de vida que, a vegades s’atura i no sap per on continuar. Ara tot pot començar de nou a la cafeteria Funikuri Funikura.
“El alma lo es todo. Por muy duro que sea el presente y por mucho que este no cambie, si el alma se transforma, todo podrá superarse.”
8 Comments
M’ha interessat molt, el que expliqueu sobre aquesta novel·la. Gràcies!
Gràcies al teu comentari Sílvia. Si t’animes a llegir-lo, segur que t’agradarà 🙂
A mi em van agradar els dos llibres. Totalment diferents del q acostumo a llegir.
Sí és cert Angels. És una lectura diferent per aquest tracte intimista que té sobretot amb els personatges i les diferents històries que ens explica. De tant en tant també va bé canviar d’estil, Oi?
Gràcies pel teu comentari 😉
Viatjar al passat és un desig recurrent, molt relacionat amb el record i la pèrdua. Fins i tot somniar hi té relació. A qui no li agradaria tornar a la infantesa, per exemple? Per tornar a veure i viure amb persones que ja no hi són, o amb qui hem perdut el contacte. Per recuperar llocs que han canviat tant que semblen desapareguts. De fet, per recuperar-te a tu mateix: la pròpia ànima
Bona reflexió Eulàlia! Jo a aquest desig li afegiria tornar al passat amb la ment d’adult per veure les coses des d’aquesta perspectiva que et dóna la vida. Com ho veus?
Aquest article és un molt bon aperitiu a endinsar-se amb els llibres esmentats. Moltes gràcies!!!!!
Gràcies pel teu comentari Andrés 🙂