En mig d’una guerra civil galàctica, la princesa Leia, líder de l’Aliança Rebel és capturada per l’Imperi Galàctic. Abans de la seva captura té temps d’emmagatzemar els plànols de l’Estrella de la Mort dins d’un petit androide anomenat R2-D2 que aconsegueix escapar a bord d’una petita nau al costat de C-3PO, un altre androide. Junts van a parar al desèrtic Tatooine. Un cop a Tatooine són capturats per unes criatures anomenades jawas que es dediquen a comercialitzar parts d’androides i vehicles. Els jawas ofereixen els androides a Owen Lars i al seu nebot Luke Skywalker; serà el jove Luke qui trobarà per casualitat el missatge de la princesa Leia iniciant així una aventura espacial per alliberar a la líder rebel i intentar guanyar la guerra. En el seu camí es creuarà amb un vell mestre Jedi anomenat Obi-Wan Kenobi, el mercenari Han Solo i el seu fidel company, un wooki anomenat Chewbacca.
Poca cosa podríem dir de nou referent a l’episodi IV d’Star Wars. Però si m’ho permeteu, faré servir aquest espai participatiu per dir la meva perquè em fa il·lusió parlar-vos d’una pel·lícula que ha sabut mantenir l’atenció dels espectadors malgrat que el pas del temps i avui dia encara aconsegueix captar nous adeptes i fans de totes les edats.
L’episodi IV d’Star Wars es va estrenar el 1977. Una aventura galàctica plena d’innovadors efectes especials, que havien sortit d’Indrustrial Light & Magic, una empresa constituïda expressament pel George Lucas, director del film. Posteriorment d’aquesta mateixa factoria han sorgit els efectes especials de destacats blockbusters com Poltergeist, E.T o Terminator, entre d’altres.
El visionat de l’episodi IV d’Star Wars requereix deixar de banda l’objectivitat de l’adult i mirar-se’l amb ulls de nen per gaudir plenament d’una invasió de sensacions que ens transporten a una galàxia molt llunyana on viurem les aventures més trepidants per aconseguir la pau interestel·lar. Potser els personatges ens poden resultar una mica estereotipats: una princesa llesta i resultona, escortada per un bon noi, heroi per casualitat i per un cràpula simpàtic que només sembla preocupar-se per ell mateix, com a antagonista el dolent, dolentíssim Darth Vader. I no ens podem oblidar de mencionar els fidels escuders R2-D2 i C-3PO, un petit androide i un androide de protocol presents des de primer episodi. El ritme i l’acció són constants, el guió és lleuger i per moments divertit i la música que l’acompanya ha passat ja a formar part de la història. No es pot veure una imatge de Darth Vader sense que sonin al cap les notes de la Marxa Imperial.
Si rasquem una mica, ens trobem que el destí fa que dos germans separats en néixer i que han viscut vides molt diferents es retroben finalment. Sense saber el vincle que els uneix lluitaran plegats amb un mateix objectiu. El triangle el tanca un mascle alfa que es va enamorant de la noia pensant que ella sent alguna cosa pel seu germà. Evidentment aquesta primera part es tanca amb un final feliç i satisfactori tant pel que fa al desenvolupament de la trama espacial com pel que fa als sentiments dels personatges però deixa la porta oberta per a l’episodi V. El culebrot està servit
Una nova esperança va ser el primer títol, després van arribar L’imperi contraataca i El retorn del Jedi. Molts anys després George Lucas es va atrevir amb la trilogia prèvia que no està tan ben considerada pels fans però que també és força entretinguda i aviat podrem veure l’episodi VII que està preparant el J.J.Abrams amb un bon grapat dels actors que van formar part d’aquella primera pel·lícula. Veient el que ha fet amb Star Trek jo m’espero una gran peli d’aventures espacials per passar una bona estona. A veure amb què ens sorprèn.
3 Comments
Una bona pel·lícula que cada vegada que l’emeten per la tele, l’acabes mirant. Moltes gràcies Meggie per la recomanació!!!!
Una de les meves pelis preferides. I l’escena que més m’agrada: el rescat de la princessa Leia, la trobo super-divertida!
Completament d’acord! Per molt que l’hagis vist, sempre que la fan per la tele acabes enganxat mirant-la. I pel que fa a “La Marxa Imperial”… fins i tot coneixo gent que s’ha casat a ritme d’aquesta cançó, friki però cert!