Lockhart, Elisabeth
Mentiders
Barcelona: Fanbooks, 2015

Eramos mentirosos
Barcelona: Blue Salamandra, 2015

 
Sovint m’al·lucina llegir o veure notícies que em retraten els fills de famílies benestants com si fossin una espècie humana que viu al marge de la realitat, si per realitat entenem la de la crisi i els conflictes internacionals. Nois i noies que viuen envoltats de luxes, despreocupats, emparats pels seus noms i immunes a les conseqüències dels seus actes. Joves que malgrat tenir al seu abast tot el necessari per viure feliços són tremendament desgraciats, estan perduts i pateixen de fragilitat, empatia i respecte pels altres. Sovint em pregunto, com pot ser que tenint totes les eines per créixer i educar-se amb solidesa molts d’aquests joves cauen en l’abisme de la soledat i es converteixen en joguines trencades?

Crec que pertànyer a la classe treballadora, la qual s’ha d’esforçar per aconseguir allò que vol, impedeix entendre segons quines actituds.

La imatge que el cinema i la literatura han donat de la societat benestant és la d’un col·lectiu excessivament preocupat per les aparences, amb prejudicis, fals, desconfiat, cruel i infeliç, com si tenir totes les necessitats materials cobertes fos directament proporcional a ser incapaços de cobrir les necessitats emocionals.

Mentiders parla una mica de tot això.

Una illa privada a Nova Anglaterra. Una família benestant, els Silclair. Un grup de nois, dues noies i dos nois. Un accident. Un secret. Una noia, la Cady, que busca respostes.

Amb aquesta premissa ens endinsem en un relat narrat en primera persona per la Cady. La Cady és un dels “mentiders” del títol, els altres tres membres són dos dels seus cosins i en Gat, un noi que no pertany ni a la família ni a la seva classe social però que comparteix els estius amb ells i amb qui la Cady manté una relació amorosa.

Mitjançant la narració en present i els salts al passat ens situem a l’estiu número 15, és a dir, l’estiu en el qual els nois tenen 15 anys. Amb un estil intel·ligent, l’autora transporta al lector a un ambient tens, en el que els personatges viuen aparentment en harmonia però on les relacions familiars estan marcades pels interessos particulars que empenyen als actors protagonistes cap al desastre. La imatge és perfecta però amaga un drama familiar marcat per les baralles, la rebel·lia i la cobdícia.

La pressió a la qual el cap de família sotmet a les seves filles i la reproducció d’aquest comportament d’elles cap als seus fills serà el desencadenant d’un desenllaç inesperat que provocarà que la Cady visqui aïllada i protegida durant 2 anys i que desvetllarà la veritable imatge de la família perfecta.

Us enganxo la recomanació que fan d’aquest llibre al portal de literatura infantil i juvenil Boolino.