Hughes, Ted. El azor en el páramo: antología poética. Madrid : Bartleby, cop. 2010
Poeta i escriptor britànic Edward James Hughes, més conegut com a Ted Hughes va néixer a Mytholmroyd,Yorkshire(Gran Bretanya) el 17 d’agost de 1930.
Tot i la extensa bibliografia de Hughes, i de ser considerat un dels millors poetes en llengua anglesa, gran part de les seves obres no han estat traduïdes al nostre país. El passat any però, va sortir publicada una antologia de la seva obra poètica editada per Bartleby, sota el títol: El azor en el páramo.
Aquest volum recull una selecció de 68 poemes de l’autor. Precisament aquest número coincideix amb els anys que va viure el poeta i estan representades totes les etapes creatives de la seva poesia.
La selecció de la seva obra poètica contempla, entre d’altres, poemes del seu primer llibre El azor en la lluvia, i també d’una de les seves obres més significatives Cuervo: de la vida y las canciones del Cuervo. En aquests poemaris, Hughes fa un tractament extraordinari de la naturalesa, captura la feroçitat, vitalitat i esplendor del món natural simbolitzada en animals, com el corb i la guineu. Aquest interès per la naturalesa i el paisatge, està present en gran part de la seva poesia.
Aquesta antologia també recull poesies incloses a la seva obra Cartas de cumpleaños, on descriu aspectes de la difícil relació amb la seva dona, Sylvia Plath. Plath, poetessa nord-americana, es suïcidà l’any 1963 i Hughes es va dedicar a recopilar i editar la seva última obra poètica.
A la poesia de Hughes, trobem diverses influències literàries, com la de Robert Graves i T.S. Eliot. La poesia d’Eliot desenvolupa un conjunt de mites i llegendes, en els que l’autor busca allunyar-se de la realitat, com farà Hughes a la seva obra Cuervo.
S’ha de dir a més que la poesia de Hughes es propera a la del poeta i novel.lista, D. H. Lawrence, ja que com ell, explora la naturalesa de l’home, simplement perquè descobreix la continuïtat de la natura animal en l’home.
Aquí teniu uns versos del seu llibre Cuervo que sota el títol de “Canción de amor” formen part de la present antologia :
Él y ella se amaban
Los besos de él le succionaban todo su pasado y su futuro o eso intentaban al menos
Ella era lo único que a él le apetecía
Ella lo mordía lo roía lo chupaba
Quería tenerlo entero dentro de sí
Sano y salvo por siempre jamás
Los pequeños gritos de ambos revoloteaban entre las cortinas
Ella lo escrutaba procurando que nada se le escapase
Clavándole con sus miradas las manos las muñecas los codos
Aquí podeu escoltar un monòleg de Ted Hughes:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TnRebDgZOsA[/youtube]
1 Comment
guapa que tal?
que personajillos mas graciosos teneis no?
Felicidades. Este bloc me gusta mucho.