Musicar pel·lícules d’animació és un repte per a qualsevol compositor. Actualment, un compositor interessant en aquest camp cinematogràfic és l’anglès John Powell (Londres, 1963). Una prova del seu gran talent és la banda sonora de Cómo entrenar a tu dragón (Chris Sanders; Dean DeBlois, 2010).
La pel·lícula és una adaptació lliure del primer llibre de la saga Singlot Sardina Terrible III Com ensinistrar un drac de Cressida Cowell, Premi Atrapallibres en la categoria de 10 anys, l’any 2005. La pel·lícula és una història de víkings, plena d’aventures, humor, amor i dracs.
John Powell va començar a la televisió i a la publicitat britàniques i després, una vegada ja establert als Estats Units, va ser deixeble de Hans Zimmer (Frankfurt, 1957) a l’anomenada “Media Ventures” juntament amb altres compositors com: Mark Mancina, Klaus Badelt, Harry Gregson-Williams.
Els primers títols que va compondre van ser pel·lícules d’acció o pel·lícules d’animació. Per exemple Cara a cara (John Woo, 1997) i Hormigaz (Eric Darnell; Tim Johnson, 1998). Justament és en el camp de l’animació on el compositor es troba còmode, sent la banda sonora de Chicken run: Evasión en la granja (Peter Lord, Nick Park, 2000) amb la què va guanyar molt prestigi. Un prestigi merescut que es va consolidar amb les bandes sonores de X-Men 3: La decisión final (Brett Ratner, 2006), Horton (Jimmy Hayward; Steve Martino, 2008) i la saga Bourne. Però la banda sonora que el va consolidar totalment és Cómo entrenar a tu dragón, per la qual va rebre la seva primera i única nominació a l’Òscar.
Amb el resultat dels seus treballs es fa notori que el compositor es troba còmode amb les pel·lícules d’animació i d’acció. I precisament aquesta pel·lícula n’és un bon exemple, amb una música molt simfònica i harmoniosa, característica pròpia de les bandes sonores de cinema d’animació.
Cómo entrenar a tu dragón està ambientada a l’època víkinga. El compositor es va inspirar en la música celta per representar aquest poble, amb l’ús de gaites irlandeses i del flautí irlandès. Uns altres instruments utilitzats pel compositor han estat els de metall, característics per la força i esperit del poble víking. Sobretot, s’ha de destacar un ús notable de la percussió amb instruments no habituals.
És molt difícil compondre per a les pel·lícules d’animació per dos motius: primer perquè l’acció passa més ràpid que en pel·lícules d’acció real, segon perquè s’ha de donar vida a uns personatges, paisatges i accions que no són reals. I John Powell se’n surt molt bé.
4 Comments
Aquesta banda sonora és molt interessant i fresca. Per dir-ho més rodó, molt animada!
Moltes gràcies David!!! Tens molta raó.
Una de les meves preferides. El John Powell fa un molt bon treball en aquesta banda sonora. Hi ha cançons que no em canso d’escoltar.
També és una de les meves. Particularment penso que tant John Powell com Michael Giacchino són un bon referent per les pel·lícules d’animació. Moltes gràcies Emi pel comentari!!!