Montilla i Castellsaguer, Alain. Mags i màgia a Catalunya : una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010

Demà dijous a les Biblioteques de Barcelona comença el cicle Les lletres de la màgia, xerrades i espectacles per a adults. Amb títols com “La màgia i Brossa“, “Li-Chang, el mag xinès de Badalona“, “Il·lusionisme literari“, “Il·lusionisme i ficció“, “Màgia entre llibres” o “Història de la màgia blanca, l’il·lusionisme i la prestidigitació“, podrem conèixer el meravellós món entorn de l’il·lusionisme i la seva fantàstica relació amb la literatura.

Arran d’aquest cicle m’agradaria recomanar-vos el llibre Mags i màgia a Catalunya, un extens i interessant recull sobre la història de l’il·lusionisme des de l’origen de la humanitat fins a l’actualitat, centrant-se principalment en la màgia a Catalunya. Comença el llibre amb un pròleg de Juan Tamariz on ens explica la seva estreta i màgica relació amb Catalunya. Seguidament l’autor del llibre, Alain Montilla i Castellsaguer, de nom artístic Alain Denis, i bibliotecari de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme de Barcelona, ens endinsa en la prehistòria per poder assistir a l’aparició de la màgia en l’ésser humà. Quan els primers homes pintaven pintures rupestres com a acte màgic i els bruixots eren els posseïdors d’un coneixement i poder que no tenien la resta de membres dels clans. Apareix ben aviat la gran diferència entre la màgia blanca i la negra, una per fer el bé i l’altra el mal. L’esoterisme i l’il·lusionisme han estat molt temps lligats.

La referència més antiga que es coneix sobre la màgia apareix en l’anomenat papir Westcar datat entre 1650-1540 aC, tot i que els fets que narra van tenir lloc entorn 1980 aC. Al text entre d’altres trucs, apareix un mag que davant del faraó va tallar el cap d’una oca, el va deixar a una taula i en pronunciar una fórmula màgica l’oca es va aixecar, se’n va anar a buscar el cap, es van unir les dues part i l’animal se’n va anar cridant esvalotat. Un efecte que encara ara s’utilitza.

Alain Montilla fa un recull exhaustiu de les referències màgiques més antigues, com les que podem trobar a l’Antic Testament, al món grecoromà, als joglars, als trovadors, a les bruixes i als alquimistes. A la edat mitjana la Inquisició va perseguir tot rastre de possibles relacions amb el diable, i és al 1574 quan apareix el llibre The discovery of Withcraft, considerat el primer intent seriós de desvincular l’il·lusionisme de la bruixeria, demostrant que no hi havia res de miraculós en aquestes arts.

Amb la Il·lustració, segle XVII, arriba la dignificació de la ciència, els mags prestidigitadors es consoliden com a científics recreatius i, com a tals, aconsegueixen el reconeixement de la societat. Comencen a aparèixer llibres explicant els secrets de l’il·lusionisme. En aquesta època la ciència era molt a prop de la màgia, la òptica, la física, la mecànica, eren coneixements que sorprenien gairebé a tothom. En l’àmbit espanyol els primers textos que parlen d’il·lusionisme són el quart volum del Teatro Crítico Universal o discursos varios para desengaño de errores comunes del pare Feijoo on dedica una part als jocs de mans i un altre a l’art prestigiatoria en la història antiga, parla també de màgia natural, d’alquímia, de transformacions màgiques, vols de bruixes, falsos miracles i supersticions. Va ser perseguit per la Inquisició però mai va ser condemnat, els temps estaven canviant. L’altra obra important va aparèixer l’any 1733, de mans del gravador barceloní, resident a la cort madrilenya, Pablo Minguet i Irol. Aquest llibre seria el primer manual de prestidigitació de la història de la màgia a Espanya: Engaños a ojos vistas y diversión de trabajos mundanos fundada en lícitos juegos de manos. Va ser aprovat per la Inquisició, potser perquè la temuda paraula màgia no apareixia al text.

La gran revolució de l’il·lusionisme la va fer Jean-Eugène Robert-Houdin (1805-1871), nascut a Blois, fill de rellotger. Els seus inicis van ser la fabricació d’autòmats, pèndols misteriosos i altres enginys. El mateix rei Lluís Felip es va interessar per les seves màquines i Houdin va aconseguir prou inversors per poder construir un teatre de màgia. Aquest genial mag va evolucionar antics trucs i va inventar-se d’altres. Va ser el creador de la imatge del mag amb esmòquing i barret de copa. Els seu teatre va funcionar fins ben entrat el segle XX. Inclús després de la seva mort el teatre va seguir funcionant, la vídua de Houdin va vendre el teatre al també mag George Méliès, i va ser allà on es van poder veure les primeres projeccions cinematogràfiques. El gran escapista Houdini va agafar el seu nom en homenatge a aquest mag.

El segle XIX és el moment de la màgia a Catalunya, l’any 1878 Joaquin Partagàs inaugura a Barcelona la primera botiga especialitzada en la venda de material i aparells de màgia a Espanya. Partagàs també va ser fundador, l’any 1894 del Teatro Salón Mágico, conegut com el Teatre del Rei de la Màgia, el primer teatre que només programa espectacles de màgia, estava situat al número 30 de la Rambla dels Caputxins.

Fins l’any 1839 que es publica El Brujo en Sociedad l’únic manual que hi havia imprès a Espanya era el de Engaños a ojos vista (1733) i és per aquestes dates quan comencen a aparèixer els primers mags coneguts. Fructuós Canonge (Montbrió del Camp 1824-Barcelona 1890) va ser molt conegut a la seva època, era enllustrador a la plaça reial de Barcelona però va ser conegut arreu del món com El Merlí Espanyol, va fer gira per Amèrica del Sud i va actuar davant de reis i personatges importants. Com li agradava lluir el seu ampli ventall d’insígnies i condecoracions, es va fer famosa la frase “tens més medalles que en Canonge” en referència a aquest costum.

Noms com Partagàs, Areny de Plandolit, José Florences, Conde Ernesto Patrizio de Catiglione, Francesc Roca i molts d’altres fins arribar al pare Wenceslau Ciuró Suerda, van construir la Màgia a Catalunya, personatges plens d’anècdotes i màgics prodigis que Alain Montilla en la seva gran feina de recerca ens apropa.

Amb Mags i màgia a Catalunya tenim l’oportunitat de descobrir i conèixer aquest noble art, tan poc valorat malgrat la seva enorme complexitat. L’Il·lusionisme és un Art que requereix psicologia, diàleg i prestidigitació, a més d’estar dient, fent i pensant coses diferents al mateix temps.

Us deixo amb tot un espectacle:

 

Guia de Lectura