Ehrenreich, Barbara
Sonríe o muere: la trampa del pensamiento positivo
Madrid: Turner, 2011

Somriu. Sigues positiu. Segurament, dues de les guies de conducta que més sovint ens repetim a les nostres vides, i que han estat popularitzades pel moviment de l’anomenada “psicologia positiva”, impulsat pel psicòleg Martin Seligman.

Els principis de la psicologia positiva han penetrat a multitud d’àrees de la nostra vida quotidiana, com el treball, les relacions de parella o l’educació, sota etiquetes diferents per a descriure comportaments “positius”: pro activitat, resiliència, empatia,… A més, la psicologia positiva està molt present als productes culturals de masses: des de revistes especialitzades en temes relacionats, fins a productes de merchandising que ens conviden, amb simpàtics dibuixos, a tindre un bon dia o a creure que si ens esforcem podem aconseguir tot allò que volem.

El pensament positiu, se’ns diu, té efectes beneficiosos a la majoria d’aspectes que ens importen del nostre dia a dia. No tothom ho veu així. De fet, hi ha estudis en psicologia que mostren que l’ambient generalitzat de pensament positiu fa que els individus es sentin menys feliços, culpabilitzant-se per no sentir-se tan feliços com suposadament ho haurien de fer.

En aquesta línia crítica, l a periodista Barbara Ehrenreich va publicar al 2010 el llibre Smile or die: How Positive Thinking Fooled America and the World, que va ser publicat per Turner al 2011 en castellà en aquesta edició que us presento.

Segons Ehrenreich, la psicologia positiva es basa en un pressupost equivocat: que el nostre pensament té el poder per a canviar el món físic. I es que, segons els defensors de la psicologia positiva, no existiria la “realitat” com a tal, sinó només interpretacions personals d’aquesta realitat. Així doncs, qui podria negar l’atractiu de la idea de construir la nostra pròpia realitat positiva? Ehrenreich veu dos problemes en aquest plantejament:

En primer lloc, les idees equivocades poden portar-nos a realitzar accions equivocades: com a exemple, Ehrenreich menciona la crisi econòmica iniciada al 2007, que en part va ser propiciada per la negació constant d’un problema real; en segon lloc, Ehrenreich creu que el pensament positiu té quelcom de cruel, donat que a les persones en dificultats se’ls diu que “tot és al teu cap”, i que un canvi d’actitud és suficient per a resoldre els problemes.

En lloc de fer una ressenya més exhaustiva, us convido a que us apropeu a les principals idees de l’obra gràcies a la iniciativa RSA, l’acrònim per la Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures and Commerce. Segons la seva pàgina web, la missió de la RSA és enriquir la societat mitjançant idees i acció. Dins de la seva ampla tasca divulgadora, destaca la producció de vídeos animats com a mitjà de difusió d’idees, una manera perfecta de difondre coneixement utilitzant la visualització de la informació. Un dels vídeos de la iniciativa està dedicat a l’obra de Ehrenreich, i el podeu visualitzar aquí amb subtítols en espanyol. Per obrir boca, us ofereixo les primeres frases del vídeo, adaptades al català:

Amb els anys em vaig trobar amb la ideologia del pensament positiu aplicada a les persones que acomiadaven de les empreses, treballadors no manuals de categories mitges. Eren enviades a grups de recolzament o de contactes. En aquells grups, el missatge era:

Que t’acomiadin no és dolent. En realitat és bo, és una oportunitat, una oportunitat per a desenvolupar-te, i quan te’n ensurtis d’aquesta situació estaràs molt millor. Però si vol ensurtir-te’n, tens que millorar la teva actitud, perquè per a aconseguir un treball la clau no és tenir coneixements, ni competències, ni experiència, sinó tindre una actitud positiva.

A algú que passa per un dels pitjors moments de la seva vida, com és quedar-se sense feina, li dius: no passa res, tu somriu, posa bona cara i continua endavant. I, sobre tot, no et queixis!

Com podeu veure, en aquests temps de dificultats per a tantes i tantes persones, la psicologia positiva pot amagar un rostre ben cruel.

Qui no vol ser feliç? Segurament, gran part de l’èxit del pensament positiu es deu a que la felicitat és una aspiració humana gairebé universal. Ehrenreich no pretén que siguem infeliços. El seu missatge és més aviat el següent: al món existeixen problemes reals que no es solucionaran únicament amb una actitud positiva, sinó amb una intervenció reial sobre el problema. Així doncs, a part del dret a ser feliços, també tenim el dret (i l’obligació) a queixar-nos, a ser rondinaires, i a exigir solucions reals als problemes que ens tenallen. Reflexioneu amb el llibre d’Ehrenreich, i no us perdeu els altres excel-lents videos de RSA.